Nit sense dormir a Gerri

Si dijous l'incendi que més preocupava era el de Gerri de la Sal, ahir el de Castanesa i Montanui, a la Ribagorça, li va prendre el relleu. Al vespre aquest incendi ja havia superat les 1.100 hectàrees cremades, segons el govern d'Aragó, i avançava sense control en direcció al municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, ja en territori d'administració catalana. L'alarma ha despertat la solidaritat ciutadana. Grups de voluntaris cridats a través de les xarxes socials es reunien al vespre al càmping de Les Paüls per mirar de col·laborar en l'extinció. Aquest incendi de la Franja de Ponent ja és més gran que la resta dels que cremen al Pirineu des de dijous. Un centenar de veïns de petits nuclis de muntanya han estat desallotjats. Molts d'ells han estat allotjats a l'hotel i al càmping de Vilaller, a l'Alta Ribagorça. Les autoritats aragoneses apuntaven a una espurna d'una línia elèctrica com a possible origen del foc.

Els altres quatre incendis del Pirineu presentaven ahir un pronòstic més optimista. Els bombers de la Generalitat han aconseguit situar en fase de control els de Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Calbinyà (Alt Urgell), ja està sota control el de Coll de Nargó (Alt Urgell) i només es manté actiu el de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

En aquest darrer incendi, el més gran en territori de la Generalitat, els bombers van aconseguir mantenir el foc lluny de Gerri, principal nucli habitat de la zona. “Gairebé no hem dormit durant la nit, hem estat alerta per si havíem de sortir corrents”, va explicar ahir en Xavier, un veí de Gerri que ahir, malgrat les columnes de fum que es veien des del poble, respirava una mica tranquil. “L'incendi de 1981 va ser molt pitjor”, recorda. Al seu costat Montse Pasqual, una de les veïnes desallotjades del poble d'Enseu, assentia amb el cap. Al matí ella i el seu marit havien anat amb l'alcalde de Baix Pallars a recollir roba a casa seva, per si calia passar més dies a l'hotel de Baro. No va ser necessari: els bombers van donar llum verd al retorn dels reallotjats.

La por de dijous es va transformar ahir en un cert malestar. Alguns veïns de Gerri es queixaven de l'actitud dels bombers. En Carles, propietari d'un bar, deia que ell mateix i un altre veí van haver d'anar a extingir un rebrot del foc al costat del poble mentre els bombers, que han fixat com a estratègia que el foc no s'escampi més enllà del perímetre de mig miler d'hectàrees no habitades, s'ho miraven. “I quan els diem de posar-nos-hi com a voluntaris, no ens deixen”, protestava.

Ahir els veïns de Gerri també es començaven a preguntar per la causa de l'incendi. La majoria posen les seves sospites en les línies elèctriques. El foc, segons els testimonis, es va originar a prop de l'ermita d'Arboló, a un quilòmetre de Gerri.

Malgrat el desastre, alguns intentaven prendre's-ho amb humor i apuntaven muntanya amunt, a Solduga. En aquest nucli abandonat hi havia un pou tapat al qual els nens tenien prohibit apropar-se: comunicava directament amb les brases de l'infern. La llegenda, recollida per l'escriptor Pep Coll a la Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà, ha recuperat aquests dies una macabra actualitat.