A fira, vora el Canal d'Urgell
L'arribada de l'aigua va transformar Mollerussa, la comarca i la seva gent, que ara celebra la 140a edició de la Fira de Sant Josep
-
La fira és punt de trobada per als diferents agents que formen part del sector agrícola. FIRA MOLLERUSSA. -
La nova exposició homenatja les persones que van intervenir en la construcció del Canal d'Urgell. ECCU. -
L'agradable passeig fins al Salt del Duran permet adminrar un paisatge molt humanitzat. ECCU. -
L'espai museístic permet conèixer com es va construir la infraestructura hidràulica. ECCU. -
Les botigues obriran el diumenge de fira, i el mercadet de Sant Josep retorna al centre. AJ. MOLLERUSSA.
La preocupació per la sequera segur que serà un dels temes de conversa entre els visitants de la Fira de Sant Josep. El certamen de Mollerussa posa en contacte els empresaris agrícoles i ramaders amb les cases de maquinària, amb els fabricants i distribuïdors d'adobs, farratges, llavors i plantes, amb les empreses agroalimentàries, amb les que ofereixen serveis industrials i de construcció, amb entitats i un llarg etcètera, fins a convertir-la per tradició, volum de negoci i de visitants en una de les més importants de l'Estat en el seu àmbit.
“La fira va començar sent ramadera, perquè s'hi venien animals de càrrega per llaurar el camp. Els canvis tecnològics la van fer evolucionar de ramadera a agrícola”, explica el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, que assenyala cap on s'encamina el certamen, ara que ja ha arribat a la 140a edició: “Creiem que s'ha d'anar cap a la professionalització i que la fira d'exposició ha de deixar pas a la fira de demostració”, i ho justifica: “Abans, l'empresari agrícola havia de venir a la fira per conèixer les novetats en maquinària, però ara, gràcies a internet, té tota la informació al seu abast. Per tant, es tracta que aquí a la fira les empreses puguin mostrar directament els avantatges i el funcionament d'una màquina que ja coneixen.”
Pel que fa a la professionalització de la fira, s'ha apostat per potenciar les jornades tècniques. Enguany se n'han programat onze. “La fira se celebra durant tres dies, però ja fa una setmana que s'estan duent a terme les jornades. L'objectiu és poder-ne organitzar tres o quatre cops més durant l'any i oferir un fòrum on es puguin debatre les inquietuds del sector”, diu Poldo Segarra.
Així doncs, la fira de Sant Josep atrau els professionals que volen conèixer de primera mà les novetats del sector i participar en xerrades, debats i cursos i també els que s'hi atansen per oci, a qui agrada passejar entre els pavellons multisectorials. Aquest any hi trobaran com a novetat el Saló Produqte, fruit d'un conveni entre el Departament d'Agricultura de la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'ens firal de Mollerussa. En aquest espai s'hi mostraran productes de qualitat i de proximitat i s'hi faran demostracions de show cooking. També se celebrarà el Saló de l'Automòbil, l'únic saló de cotxes nous de la demarcació de Lleida, que presentarà automòbils híbrids o elèctrics així com motocicletes i bicicletes elèctriques. D'altra banda, els assistents podran visitar l'exposició El món agrari a les Terres de Parla Catalana que romandrà oberta al pavelló firal.
El clot del Dimoni
En les converses d'aquests dies de fira segur que es comentarà que la sequera ha obligat a avançar quinze dies el reg del Canal d'Urgell. “La construcció del canal i l'arribada del ferrocarril a Mollerussa van impulsar la transformació del municipi i la comarca. Deu anys més tard se celebraria la primera fira de Sant Josep”, explica Maribel Pedrol, directora de l'Espai Cultural Canals d'Urgell (ECCU), que hi afegeix: “L'arribada de l'aigua va transformar el territori, el paisatge, la societat...” Aquest centre de difusió, situat a la Casa Canal, acaba d'inaugurar l'exposició Els Canals d'Urgell i la seva gent, un homenatge a les persones que van fer possible la construcció d'aquesta infraestructura hidràulica, que passa per cinc comarques i rega 90.000 hectàrees, l'àrea regada artificialment més gran de Catalunya. “No sabem quanta gent hi va treballar. Els testimonis parlen d'unes 6.000 persones, perquè tot el canal es va construir alhora”, explica Pedrol, que en canvi sí que pot assenyalar les dificultats d'entesa entre la burgesia, que va pagar l'obra i que veu el canal com una eina econòmica per treure'n profit, i la gent del territori, que veu en l'arribada de l'aigua la seva salvació. “Cal pensar que aquesta zona era coneguda com el clot del Dimoni.”
Per entendre com va afectar el territori aquesta infraestructura, és recomanable fer la visita guiada a l'exposició permanent d'aquest espai cultural. Es tracta d'un recorregut museogràfic que mostra les diferents fases de transformació de la terra, l'economia i la gent de la zona. El punt de sortida s'ha anomenat Terra Eixuta i mostra com era l'Urgell abans de l'arribada de l'aigua. Tot seguit, a Endut pel camí s'explica l'esforç i els sacrificis que va comportar la construcció del túnel del Montclar, a la part alta del canal, on hi van treballar molts presoners. Després s'aborda l'arribada de l'aigua. “Els pagesos van haver d'acostumar-se a utilitzar aquest nou recurs. Al principi no se'n treia bon profit, i els pagesos, a més de canviar els cultius, també van haver de canviar la mentalitat”, explica Pedrol. La visita condueix fins al segle XX, quan es crea la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell i es mostra com s'ha treballat per tirar endavant el territori. El recorregut finalitza a l'actualitat amb una reflexió sobre els objectius de futur.
Salt del Duran
Per fer un tastet del paisatge que s'ha dibuixat gràcies a l'arribada de l'aigua, es pot fer un passeig fins al salt del Duran. El camí voreja la tercera sèquia principal del Canal d'Urgell, no té grans desnivells i transcorre a l'ombra dels plàtans. Fet i fet són uns vuit quilòmetres, amb sortida i arribada al mateix Espai Cultural, que permet admirar les grans planes conreades. I per a aquells que vulguin conèixer encara més aquest territori, el dia 23 de març es presentarà el llibre El Canal d'Urgell. 15 excursions a peu i en BTT, de Toni Costa, Josep Maria Farré, Joan Ramon Segura, Ramon Serra i Agustí Solé.
De retorn a la ciutat, un passeig pels seus carrers permetrà admirar edificis singulars com la capella de Sant Isidori; L'Amistat, l'edifici que inclou el teatre del mateix nom i a tocar el Museu de Vestits de Paper, o Can Niubó, entre d'altres.