[D]
0
Societat
JAFRE - 26 març 2012 2.00 h

JOAN BONANY

ALCALDE DE JAFRE - FUTUR PER JAFRE (FPJ)

“El treball en xarxa ens ha de millorar”

“El treball en xarxa en petits municipis com el nostre ha de servir per fer el pas endavant”

“Perquè no siguem un poble dormitori cal treballar perquè el poble estigui viu”

De poble.
Fer poble és lluitar contra la inactivitat. La vida cultural i social dóna vida als pobles petits. Bonany parla de creixement per forçar que s'instal·lin serveis. Posar sobre la taula la mancomunitat de serveis està de moda. Ell parla de treball en xarxa no pensant en l'estalvi, sinó en la millora.
- JAFRE

Els serveis atrauen gent als pobles petits. L'objectiu és créixer?

Perquè el poble sigui viable hi ha d'haver una massa crítica de gent que no només hi dormi, sinó que hi visqui. Perquè això pugui passar hi ha d'haver els serveis bàsics: aigua i sanejament del segle XXI i no del XX com teníem uns anys enrere. Les comunicacions seran bàsiques. Hem d'anar més enllà. Ara som una mica més de 400 habitants i pensem que hauríem d'arribar als 500 o 600. Això cridaria serveis bàsics com ara botiges i farmàcia al poble.

Augmentant la població n'hi
haurà prou?

No. Hem de treballar en xarxa. Amb quins mecanismes? N'hi ha molts; per exemple comunitats, a través d'acords puntuals. Hem de pensar a treballar en aquest sentit amb els serveis del dia a dia: compartir serveis de recollida d'escombraries, de neteja de carrers, fer compres en conjunt... On veig més porvenir del treball en xarxa és en els projectes de conjunt, no per estalviar en el que fem ara sinó per fer més.

Quines coses?

El rec del Molí, per exemple. L'ACA no tindrà diners per mantenir-lo i els regants se'n volen desfer perquè ja tenen el tub nou. Altres coses: en la promoció econòmica i turística, millorar l'oferta de treball. Hem de pensar que el treball en xarxa ens ha de servir per sobreviure, però també per millorar. El treball en xarxa en petits municipis com el nostre ha de servir per fer el pas endavant. Un altre exemple, el Servei d'Ocupació de Catalunya treu subvencions cada any per a les brigades municipals.

Aquesta no seria la feia que han de fer les entitats supramunicipals més properes?

Es pot compaginar. Els instruments poden ser molts, per exemple, la mancomunitat; un altre podria ser la comunitat. La mancomunitat necessita crear una estructura nova; la comunitat, no. És un instrument, doncs, més útil. Necessitem estructures lleugeres, com ara l'estructura del consorci, que estem mirant en diferents municipis d'aquí per al desenvolupament rural del Baix Ter.

Com està l'economia de l'Ajuntament de Jafre?

Tenim un endeutament bancari molt petit, menys d'un 10 per cent, però tenim un deute comercial considerable. Per què? Hi ha deutors que no ens han pagat. Ens deuen pràcticament el mateix que devem nosaltres, uns 150.000 euros en un pressupost anual ordinari d'uns 300.000 euros. Però penso que està en vies de solució. El pla d'assistència financera de la Diputació a la Generalitat ens ajudarà perquè ens n'arribaran uns 30.000 euros. De l'altre l'avançament de la liquidació del 2010 i el pla de pagament dels proveïdors de l'estat, hem presentat les factures i ara ens hi acollirem i convertirem el deute en crèdit. Amb això resolem el 2010 i el 2011. Ara ens fa por el 2012. Teníem un altre problema que també estem resolent i és que no havíem materialitzat la venda d'una parcel·la per una qüestió administrativa que ara es desencallarà. Per això podem ingressar al voltant de 100.000 euros.

La cultura fa xarxa i crea moltes complicitats?

Perquè no siguem un poble dormitori cal treballar perquè estigui viu i per a això calen actes culturals. S'ha de fer vida al poble. Hi
ha dos esdeveniments que ens hi ajuden molt: la Fira de Jafre, centrada en la cervesa artesana (això no és l'Oktoberfest), al voltant de la qual es munta una fira artesanal, i la Biennal de Jafre, que es fa els anys imparells i que és un esdeveniment cultural de manifestacions modernes. Aquesta és una iniciativa personal del promotor Mario Flecha.

k

L'entrevista sencera a www.elpuntavui.catQuan vam arribar a l'Ajuntament ens vam trobar que ja feien la biennal i ens vam posar al seu costat per ajudar.Hi ha treball cultural també a l'Associació Cultural Jafrenca; es va fer teatre, a la festa major. A més a més, fem cursos d'anglès i de català. Hem donat suport al grup Esplais de la petanca i a la Unió Esportiva Jafre. Més recentment ha aparegut l'Empordanet, que ens ajuda molt en el treball de base amb la mainada.
Als pobles petits el treball de benestar social és important?
Vam posar en marxa la farmaciola, que és un servei per a la gent gran: la farmàcia ve aquí, al poble, i no al revés. El dimecres ve el metge i, des del dispensari, es passen les receptes a la farmàcia, que prepara les comandes i les porta. El transport sociosanitari i el servei de podologia també ens ajuda molt; ha tingut un èxit enorme. Són petites ajudes que alleugereixen la vida de la gent.
Jafre és també un poble agrícola. Què han pogut fer des de l'Ajuntament?
Hem facilitat tot el que hem pogut en el procés de construcció de la nova canalització del rec del Molí per al regadiu. És una de les obres més importants que s'han fet al Baix Ter en molts anys. Aquesta temporada de reg ja funcionarà. Faltava el tram de Colomers. S'agafa l'aigua de la presa de Colomers i passa per un canal. Millorarà molt l'eficiència del regadiu. Des de l'Ajuntament hem facilitat la relació amb els agricultors: vigilem que els camins tornin com estaven. Ens hem bolcat amb petites accions que han estat de suport.
La neteja de boscos també l'han tinguda en compte.
Arran de la nevada del 2010 els boscos van quedar molt malmesos. Hem aconseguit que es netegessin a cost zero per als propietaris. Vam arribar a un acord amb una empresa, Forestal Soliva; el tracte era: “no en trauràs res, però tampoc et costarà res”. En un any i mig s'han netejat tots els boscos de Jafre, a qui s'hi va voler acollir, i ara estan presentables. Només ens ha costat els maldecaps del regidor Sebastià Alabau. I no oblidem el projecte Life de recuperació de l'Illa d'Avall.
El catàleg de les masies. L'objectiu final és facilitar la instal·lació d'allotjaments de turisme rural?
El primer era ordenar les construccions que hi haurà i que els propietaris tinguin la seguretat jurídica de què podem fer i què no. Això, però, alhora pot servir de catalitzador perquè s'instal·lin establiments de turisme rural. Constatem que en els pobles del voltant hi ha establiments de turisme rural i a Jafre, no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides