759...

Milions d'euros són la causa dels nostres mals, ja que, segons ens diuen, si a Madrid paguessin el previst en la disposició addicional tercera de l'Estatut per finançar infraestructures, no caldria reduir els sous dels funcionaris, ni deixar les operacions quirúrgiques per més endavant. Però jo no ho acabo de veure clar, ja que, si el pressupost de la Generalitat pel 2012 és de 29.800 milions d'euros, aquest deute representa només el 2,54 % dels ingressos, i n'estic segur que qualsevol empresari estaria més que content de tenir tan sols aquest percentatge de morositat. Per tant, no entenc a què treu cap tanta tragèdia i tant esvalot, quan, a més, aquests diners eren per fer inversions, i no pas per pagar despesa corrent, que més aviat sembla que ens prenguin per babaus, sobretot als barcelonins: sobre un pressupost municipal de 2.300 milions el govern ja ens en deu més de 200, la qual cosa fa que tinguem un 8,69% dels recursos penjant d'un fil. Si no vigilem, gràcies a la generositat dels nostres edils acabarem per passar d'una ciutat solvent a la indigència col·lectiva, i a mi em sembla que ja n'hi ha prou, i només els demano que em deixin tranquil i que no em turmentin amb problemes inversemblants, i àdhuc que administrin prudentment els meus impostos perquè, si no és així, acabaré reivindicant un pacte fiscal entre Barcelona i Catalunya. He dit.