Pasqua amb samaritana
Aquest personatge femení singularitza la processó de l'Encontre de Flix
-
La samaritana forma part de la Confraria d'Armats de Flix. DIMAS BALAGUER. -
La processó de l'Encontre simbolitza la trobada de la Verge Maria amb Jesús ressuscitat. R.B. /D.B./R.B. -
Els Armats desfilen pel poble, mentre recullen diners, abans de la processó. R.B. /D.B./R.B. -
Un cop trencat el càntir, els més petits s'afanyen a plegar-ne els trossets. R.B. /D.B./R.B.
Amb un càntir sota el braç i caminant de forma suggeridora, la samaritana acompanya els armats de Flix en totes les processons que se celebren al poble durant la Setmana Santa. Però a la processó de l'Encontre de diumenge de Pasqua, el seu protagonisme es multiplica, ja que és l'encarregada d'escenificar la nova vida que emprèn en conèixer Jesús. Ho fa recitant el poema Conversión de la samaritana, conegut popularment com les desmes, uns versos en castellà amb un clar contingut moralitzador. “Desconeixem quan es va incorporar als armats. Sabem que abans de la Guerra Civil la samaritana participava a les processons i recitava els versos en l'Encontre. Després no hi va tornar fins al 1950, però sense dir les desmes” explica Joan Martínez, capità dels armats, que hi afegeix: “L'any 1997, la noia que feia de samaritana va voler recuperar la tradició de recitar els versos perquè la seva àvia ho havia fet de jove.” Primer, però, va caldre un treball de recerca ja que el poema s'havia transmès entre les noies per tradició oral. Francesc Ramon Visa va dur a terme aquesta tasca i l'any 1994 va localitzar el text íntegre.
Fins al 2025
La Confraria dels Armats de Flix està formada per una setantena de persones. Algunes són noies que desfilen vestides de romà i fan picar les llances o toquen el tambor, però una s'hi incorpora cada any per interpretar el paper de samaritana. Tal és el lligam d'aquesta figura a la confraria, que quan a finals dels anys 60 del segle passat es va prohibir la seva presència a les processons, els armats van complir l'amenaça de no participar a la processó sense la samaritana i van trigar onze anys a tornar a sortir al carrer, segons explica Francesc Ramon Visa a l'article L'encontre, la samaritana i les desmes.
Avui, aquesta figura continua essent molt popular. “Tenim una llista de noies apuntades per fer de samaritana fins a l'any 2025”, diu Joan Martínez.
Enguany les desmes les recitarà Marta Mouron, que explica: “M'hi vaig apuntar perquè la meva família sempre ha estat molt lligada als armats i m'agrada sortir a les processons.” De fet, ja s'havia posat en el paper en una altra ocasió: “A la samaritana l'acompanya una samaritana petita, i jo vaig ser-ho quan tenia vuit anys”, per això, diu que li ha estat fàcil aprendre el llarg poema, “la meitat ja me'l sabia de quan vaig sortir de petita”.
La processó de l'Encontre
El diumenge de Pasqua, a molts indrets se celebren les processons de l'Encontre a través de les quals s'escenifica la trobada de Maria amb Jesús ressuscitat. A Flix, la diada comença d'hora. Al matí, els armats fan una ronda pel poble tocant els tambors. Mentrestant, els nens petits, també vestits d'armats, passen el cabasset per recollir els diners que els donen els veïns, que es destinen a finançar l'entitat. Després, la cohort es trasllada a la plaça del Mercat, on realitza una exhibició. Tot seguit comença la processó de l'Encontre, que està encapçalada pels armats i la samaritana, “i la plaça es fa petita per acollir tothom que vol sentir les desmes”, diu Joan Martínez.
En una banda de la plaça Major s'hi situa el Santíssim sota pal·li. La processó avança lentament i els banderers fan diversos acataments. Tot seguit, la samaritana recita vuitanta-nou versos del poema que acaba dient: “Adiós, galanes y el mundo, que me voy con mi señor”, i trenca el càntir llençant-lo a terra. Aquest és un dels moments de màxima expectació i d'aplaudiments. Finalment, la imatge de la Mare de Déu entra a la plaça i la samaritana canvia de posició, se situa al costat del Santíssim i així es retorna cap a l'església.
Algunes curiositats
La popularitat d'aquest personatge ha generat algunes curiositats, com ara la creença que els trossets de càntir que trenca porten sort, i per això la mainada s'afanya a recollir-los, o que la noia que fa de samaritana trobarà xicot durant aquell any.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
La reserva natural de Sebes, un passeig pel bosc de ribera
M.J.R.
Alguns dels boscos de ribera més ben conservats es troben a la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix. Aigües amunt de l'embassament, al marge esquerre del riu Ebre, hi ha l'espai natural de Sebes, amb un dels canyissars més grans de Catalunya i un bosc de ribera quasi intacte que creix a les illes fluvials. A les seves arbredes, amb àlbers, salzes i xops, i la llacuna, hi viuen una gran quantitat d'ocells, com ara la cigonya o l'arpella. L'espai natural també inclou les ribes del meandre que l'Ebre, com si s'hagués recargolat, dibuixa a Flix. Unes passeres permeten endinsar-se al bosc de ribera i gaudir d'una vista panoràmica sobre aquest meandre. També hi ha miradors d'aus i llocs on es poden veure pasturar els cavalls de la Camarga. Diversos itineraris per fer a peu conviden a descobrir la fauna i la flora del lloc. Al Mas del Director hi ha el centre d'interpretació i d'activitats de la reserva i es pot demanar informació, servei de guiatge i també gestionar visites al Mas de Pitoia, on s'ha instal·lat el museu del Camí de Sirga. Es pot saber més sobre la reserva visitant www.reservanaturalsebes.org o el web del Grup de Natura Freixe.
Festa de les cigonyes
El dia 29 d'abril, la reserva celebrarà la desena edició de la festa de les cigonyes. Es tracta d'una celebració familiar, oberta a tothom, en què s'entrega un diploma als infants de la comarca nascuts en el darrer any. També s'organitzen jocs, tallers i es clou la diada amb l'alliberament de fauna salvatge.