La reivindicació del cànnabis terapèutic
L'efecte psicoactiu de la planta va frenar durant anys la recerca sobre el potencial farmacològic
El consum sense control mèdic va obligar les autoritats sanitàries a abordar la situació
Els nous fàrmacs i tractaments han fet reduir el consum de l'herba
Conreat des de fa més de 4.000 anys, el cànnabis ha estat utilitzat històricament per l'ésser humà per a finalitats tan dispars com la producció de fibra, l'ús medicinal o el consum amb finalitats recreatives, ateses les seves propietats psicoactives. De fet, no va ser fins als anys vint del segle passat que el cànnabis es va començar a considerar un narcòtic a escala mundial i que es van posar en marxa els primers mecanismes per controlar-ne el tràfic internacional. La majoria de països occidentals van penalitzar el consum de cànnabis o marihuana (Cannabis sativa). A partir d'aquí, i com a conseqüència de l'elevada prevalença del consum amb finalitats lúdiques, la lluita contra les drogues va relegar a un segon terme el potencial terapèutic d'aquesta planta.
De les més de 400 substàncies identificades del cànnabis, més de 60 tenen estructura cannabinoide, és a dir, que tenen la capacitat d'unir-se a uns receptors de l'organisme humà –els anomenats receptors cannabinoides–, localitzats al cervell i al sistema immunitari, i de provocar reaccions cel·lulars. El descobriment, als anys vuitanta, d'aquest sistema de receptors cannabinoides va obrir la porta a diversos projectes de recerca que van avalar científicament el potencial terapèutic del cànnabis, especialment de tres dels seus principis actius: el tetrahidrocannabinol (THC) –que és el més psicoactiu–, el cannabidiol (CBC) i el cannabinol (CBN). Les descobertes també van donar pas a un debat complex i delicat sobre la conveniència o no de permetre el consum amb fins terapèutics d'una substància alhora psicoactiva, amb potencial addictiu i il·legal.
Però les autoritats no podien mantenir-se alienes al que estava passant al carrer, on centenars de pacients afectats de càncer, sida, esclerosi múltiple i altres malalties greus estaven consumint cànnabis –la majoria fumaven l'herba– sense cap mena de seguiment mèdic ni de control sobre la dosi per combatre símptomes tan molestos com nàusees, dolor o rigidesa muscular. “Moltes dones operades de càncer de mama consumien cànnabis d'amagat per pal·liar els efectes de la quimioteràpia”, recorda Cèlia Escudero, presidenta de l'Associació Gamis. A Catalunya, va ser precisament l'acció decidida d'un grup de dones afectades pel càncer de mama, el grup Àgata, el que va fer possible que el Parlament aprovés l'any 2003 una resolució per autoritzar un projecte de recerca sobre l'ús terapèutic del cànnabis. En aquella lluita, el grup Àgata va rebre el suport del doctor Joan Ramon Laporte, director de la Fundació Institut Català de Farmacologia –i responsable dels estudis que després va encarregar Salut–, i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
Mentrestant, països com Holanda o el Canadà feia poc que havien aprovat l'ús terapèutic del cànnabis. A Holanda, fins i tot es va autoritzar que les farmàcies dispensessin la planta degudament envasada i controlada a pacients molt seleccionats. A l'Estat espanyol, tot i que no es va arribar a aquest punt, es va fer un pas endavant quan l'any 2010 el Ministeri de Sanitat va autoritzar la dispensació d'un fàrmac que conté cannabinoides d'origen no sintètic, sinó extrets de plantes de cànnabis de cultiu controlat. Es tracta d'un esprai sublingual anomenat Sativex que, tot i estar indicat exclusivament per combatre la rigidesa muscular que pateixen els malalts d'esclerosi múltiple, també es pot prescriure per alleujar nàusees i vòmits derivats de la quimioteràpia.
“Per sort, ara ja no ens cal fumar porros”, afirma la presidenta del grup Àgata, Montse Domènec. L'arribada de nous medicaments i el fet que els tractaments de quimioteràpia siguin cada cop més tolerables ho han fet possible.