El clam popular del desordre

Després de la convocatòria de vaga general, que gairebé tothom ha entès, a conseqüència de la reforma laboral del govern de Madrid, per la poca incidència que pot tenir en la creació de llocs de treball, l'escàndol ha esclatat arreu pel desordre i la inseguretat que tothom va veure in situ i als mitjans de comunicació. Les queixes s'han generalitzat davant de la barbàrie que ha campat no tan sols a Barcelona, sinó també a diversos polígons industrials. Tothom sap a priori, on van els lamentables “piquets informatius”, que no coactius!

Passats uns dies, i aprofitant la Setmana Santa, escau reflexionar serenament sobre les causes i les experiències anteriors de no fa gaires mesos. A tall de mostra, només vull dir que vaig poder constatar en plena Barcelona l'existència de col·laboradors professionals del sabotatge que parlen italià, i d'altres portuguès. Vol dir que es reben ajudes externes per si els de casa són insuficients; no anem bé! Dit això, les queixes de la gent normal (les dels que acceptem la vaga, si escau, però no l'anarquia), han estat presents a totes les tertúlies radiofòniques i televisives, i no cal dir a la premsa escrita i digital. Aquest fet no concorda amb les consideracions oficials del govern, que segons varen dir van considerar que era una jornada de vaga prou normal! No anem bé! Caldrà explicar a la gent de bé per què no es detenen d'entrada els covards que porten passamuntanyes, caretes o d'altres sistemes per no ser identificats per les càmeres de vigilància públiques o privades ni per la policia. A qui correspon fer-ho?

És molt difícil d'entendre per a la ciutadania per què poden destrossar i incendiar mobiliari urbà, contenidors, botigues i el que vulguin i, tot i veient-ho després per televisió, no se sap immediatament i públicament qui són aquests vàndals. És que tal vegada no són identificats ràpidament per la policia? Deu ser la presumpció d'innocència! És que aquests individus estan emparats per alguna llei nacional o internacional? També caldrà explicar, sense subterfugis ni paraules poc convincents, tanta tolerància. Diuen que hi ha 70 detinguts! Déu n'hi do l'eficàcia dels vàndals per tot el mal que van fer a Barcelona. I a la resta de Catalunya, quants detinguts més? O són el total del nostre país? Tal vegada sobren llums, sirenes i uniformes i manca eficiència discreta.

Sembla també simptomàtic no haver vist la col·laboració explícita i suficient de les policies locals, que deuen estar sotmeses, en aquestes situacions, als Mossos, oi? Gairebé per casualitat vaig veure un tros d'uniforme de Guàrdia Civil, darrere una porta entreoberta del Banc d'Espanya a Barcelona. Hem de pensar que la unitat de comandament no s'ha d'aplicar als altres cossos de seguretat no catalans? Alguna cosa sobre el tema comentava el Sr. Sellarés en aquest diari fa pocs dies. Molt lloable la contundència verbal de l'alcalde Trias i del president Mas, però és evident que no és suficient com a prova de responsabilitat.

Finalment, cal constatar el trist paper dels líders (?) sindicals de CCOO i UGT, dient que ells només han de defensar el dret de vaga. Que valents! El dret al treball de molts altres no els correspon? I menys encara contribuir al manteniment de l'ordre amb els seus altaveus ni a la detenció dels vàndals? Molt edificant! Sí que van servir, però, els seus altaveus, per demanar voluntaris per tancar botigues al passeig de Gràcia. Amb aquesta autoritat moral demostrada, gràcies a subvencions públiques, dubto molt que aconsegueixin augmentar l'afiliació, que és prou magre, ni contribuir a crear ocupació. Aquestes actituds secundades o barrejades amb l'anarquia tenen el perill d'assemblar-se molt a l'autoritat dels qui han dictat per majoria –i sense diàleg– la protestada reforma laboral. Tot plegat molt trist. Respondrà algú amb llum i taquígrafs, de gran abast, tantes preguntes sense resposta?