Quina buidor

En el darrer ple municipal, Carles Puigdemont, quan el grup socialista li va demanar que concretés algunes propostes del govern que criticava, va respondre que no patíssim, que ja es veurien les alternatives del seu grup. Vam quedar servits i esperant a veure. Al cap d'uns dies, vam rebre un correu amb el targetó en el qual s'invitava a la conferència Preparem el canvi, construïm el futur. On pensava que tindríem les alternatives promeses per fi concretades! El mateix dilluns a l'hora de la conferència tenia altres obligacions, però dimarts al matí a primera hora vaig córrer als diaris prompte a llegir totes les preguntes que havíem fet i que mai no hem vist contestades des que Carles Puigdemont ens promet el canvi: on ubicar les àrees residencials estratègiques i l'habitatge de protecció a la ciutat, en quins àmbits es pot desenvolupar un govern metropolità, on i com tractar els residus urbans, en quins casos cal compensar amb sostre (i on s'ubica aquest sostre) davant de les declaracions de béns culturals d'interès local, com finançar la despesa més gran que ens proposava en el darrer pressupost sens recórrer al crèdit, on ubicar el centre obert del Pont Major, on hauria fet la nova audiència provincial i tantes altres coses, sempre anunciades (nosaltres no ho hauríem fet així...). Per fi semblava que concretaríem.

Doncs no. Ni als mitjans no he sabut trobar-hi gran cosa, ni els assistents a qui vaig preguntar sobre la seva conferència em van saber dir res que no sigui fum. Fum ben construït, fum ben articulat, fum ben redactat, però, al cap i a la fi, fum. Insistència a dir que ho faria millor, però sense explicar ni què ni com ni per què, més enllà del «cal que aquests marxin». Més endavant ja vindran apel·lacions a la necessitat de millorar la qualitat de l'acció política i algú s'omplirà la boca de la participació i de la democràcia local. Això sí, es fa i es farà sense ni una proposta, ni una idea que vagi una mica més enllà del aparta't tu, que m'hi poso jo, amb graus diversos d'edulcorant.

Una alternativa de govern estaria bé que fos sobretot constructiva, que donés pistes sobre quins valors i quins motius empenyen la seva configuració, que descrigués una anàlisi sobre l'estat de les coses i que apuntés possibles solucions al que no està prou ben resolt. Res de tot això, dos anys després d'exercir de cap de l'oposició. Ja sé que se'm dirà que passa de mida que des del govern es digui a l'oposició què ha de fer i com ha de treballar, però la veritat és que no fer-ho suposaria donar per admès el monument a la vacuïtat que dilluns va intentar edificar el portaveu de Convergència i Unió. I això que només fa aquesta tasca i de diputat al parlament de Catalunya. La ciutat es mereix una millor oposició, que sigui menys obsessiva a desgastar el govern per a substituir-lo al preu que sigui i més solvent en termes d'anàlisi i de proposta. Només així podrà atorgar-se la superioritat moral que sempre destil·len les paraules del seu portaveu. I només així aconseguirem generar un interès per la política.

Mentrestant, el govern de la ciutat dóna mostres de capacitat de treball i de proposta, arriscant, i decidint, com són els casos del nou servei de lloguer de bicicletes, la gestió de les obres del TAV, amb respostes com ara la nova estació provisional d'autobusos, el nou mercat de Can Gibert, les obres de la plaça Independència, la Rutlla, les escoles bressol, cedint terrenys a la Generalitat, la UdG i l'Estat per tal que inverteixin a Girona en equipaments i generar riquesa a la ciutat... I ho deixo aquí, perquè la llista seria llarguíssima!

El nostre no és un projecte esgotat, ni als regidors que en formem part ens falta il·lusió; tot al contrari, ens estimem aquesta ciutat i és per a nosaltres un orgull servir-la, com també als seus habitants i tots els que per diferents motius hi passen.