Ricard Camarena
Xef
“A València faig arrossos per a no valencians”
La seva web és una cucada. Hi ha tot un món en moviment...
És que reflecteix el meu món, la meva gent. Les persones que m'envolten estan per sobre de la cuina, de fet és impossible de separar una cosa de l'altra. Cuina i amics ho són tot. El teu equip és la família i la família és l'equip.
Va tancar l'Arrop de Gandia, nascut el 2004 i que va tenir molt d'èxit, per obrir-lo el 2009 en un hotel cèntric de València, però ho ha deixat córrer. Tornaria enrere?
No, no. Recordo l'etapa de Gandia com molt bona, es va acabar i punt. No tinc nostàlgia de res. Deixar l'hotel Caro de València va ser una decisió pressa a consciència, molt meditada. Hauria pogut seguir però necessitava retrobar-me a mi mateix. Estar en un hotel té molts vassallatges, no m'agrada treballar amb socis i per això m'he embarcat en dos projectes molt personals, que se sabran aviat. Està tot fet, però no firmat.
Seran restaurants?
Sí, ho seran. He tingut la sort d'estar en un bon moment anímic, amb el suport d'un equip i he trobat crèdit, que en els temps en què vivim... Els diners preocupen, però la llibertat no té preu.
Els obre a València?
Sí perquè estic molt bé a València. He establert molt bona sintonia amb el meu públic, ens estimem molt. És un lloc amable, em permet viatjar molt bé i em sento molt arrelat, molt valencià, tot i que no combrego gaire amb la cultura de la traca i la falla...
Ni la del cas dels vestits, suposo.
A mi m'agrada la cultura rural, la senzillesa, la família, la terra i les tradicions. Però alhora sóc un ciutadà del món.
Els seus arrossos així ho indiquen, perquè són molt peculiars!
A València diuen que faig arrossos per a no valencians! El valencià cuina l'arrós d'una manera magnífica però seguint la seva cultura. Té una idea molt predeterminada i li costa entendre altres estils de fer-ho. És molt crític. Els meus arrossos són molt personals, creatius i tan agosarats com anàrquics.
Per exemple...
El que faig amb tendrums de vaca vella i caldo de vaca gelatinós. És molt melós i aromàtic però molt poc valencià. És una cuina moderna perquè vivim temps moderns, d'influències. La primera volta que es va fer arròs amb peix i carn també devia ser avantguardista.
Com seran els seus nous locals?
Volem trencar les barreres arquitectòniques, fer que circulin i conversin lliurement cambrers, cuiners i comensals. Serà molt important la comunicació. I l'esperit obert dels valencians ens permetrà fer-ho possible.
Ha passat per BCN Vanguardia, a Alimentaria. Quina vinculació té amb Catalunya?
M'hi sento molt identificat. Vinc molt a Barcelona, Girona i Osona i tinc molta admiració per Jordi Vila, un dels millors xefs de l'Estat.
