Sant Antoni a ciutat

Que ningú no es cregui allò de “vist un cavall, vistos tots”. Si un ha tingut ocasió de veure'n passar uns cinc-cents pel davant sabrà de què parlo. N'hi ha que, més que cavalls, semblen monuments eqüestres a punt per ser hissats al pedestal de la plaça major; n'hi ha d'altres, en canvi, que en les pupil·les llagrimoses i les peülles fangoses guarden memòria de la terra que han llaurat, i encara uns quants més que semblen sortits de l'estampida d'alguna pel·lícula de l'Oest, amb aquells lloms pigallats o dalmacis on només hi falta la funda del tomahawk d'algun guerrer sioux. Se'n veuen alguns que porten esquellerincs de fira, i d'altres amb la crinera emplomallada o escanyada amb cues bufades i trenes, com el serrell d'un cortinatge de museu. Alguns són rabassuts, bèsties de tir segurament; d'altres, al contrari, són esvelts i senyorials, quasi diria que presumits, socis d'algun club de polo. N'hi ha de mansos i pacients, n'hi ha que a la mínima s'encabriten i rebufen; n'hi ha –juro que ho he vist– que escupen uns gargalls de consideració com els futbolistes quan perden la pilota. La majoria són bastant dòcils quan se'ls fa circular així, en bandada, com ahir pel centre de Girona en la primera commemoració, almenys dels últims quinze anys, de la festa de Sant Antoni a la ciutat. Hi participaven cap a cinc-cents cavalls i carruatges de més d'una vintena de quadres gironines, de Salt i de Juià, de Llagostera i de Sant Feliu de Guíxols, d'Olot i de Besalú, de Monells, Peralada i Castelló d'Empúries, tots dirigits per Joan Riera Tarrés, més conegut com en Joan de cal General, que fent honor als galons del seu nom va imposar la llei marcial des de la sortida mateix, amenaçant a crits d'expulsió dos genets que esvalotaven la tropa. Va haver d'intervenir-hi la policia muntada i tot, que amb una sola amonestació en va fer prou per restablir l'ordre a la cavallerissa. Sense més incidents, la desfilada va travessar la Gran Via, va enfilar pel carrer dels Ciutadans i va desembocar a la plaça de Sant Feliu, on en lloc del mossèn i la tradicional benedicció, els esperaven l'alcalde i un trofeu. Ben mirat, ahir no era ni tan sols Sant Antoni.