Batalla perduda a l'aula

En l'actual context de crisi, l'escola pública també ha sucumbit a les retallades aplicades per la Generalitat. El govern ha decidit suprimir sis centres de manera immediata i quatre més ja no oferiran places de P3 a partir del curs que ve, un procés que suposarà l'inici del seu tancament progressiu. El Departament d'Ensenyament al·lega que la tisorada respon a circumstàncies de decreixement demogràfic, però els pares creuen que els processos de fusió o integració d'escoles acordats pel govern provocaran una irreparable pèrdua de places públiques i l'eliminació de projectes pedagògics que responen a necessitats educatives. La Generalitat suprimirà les escoles Esparreguera II, al municipi homònim; Els Pins, a Olèrdola; Els Còdols, al Vendrell; Abril, a la Canonja; Reus XXI, al municipi homònim; i Olga Xirinacs, a Tarragona. Els centres que ja no oferiran places de P3 són la Pasífae, a Vilanova i la Geltrú; la Miquel Longaron, a Mollet del Vallès; La Muñeira, a Badia del Vallès; i Can Periquet, a Palau-solità i Plegamans.

Tot i que la decisió d'Ensenyament és ferma, no tothom s'hi resigna. L'alcalde d'Esparreguera, Joan-Paül Udina (CiU), ha publicat un bàndol en què convoca la població a manifestar-se demà contra el tancament de l'Esparreguera II, que es fusionarà amb l'escola Montserrat. L'alcalde recorda la unanimitat de totes les forces polítiques i del col·lectiu educatiu per reclamar el manteniment de l'escola pública, i assegura que estan disposats a esperar la construcció de les noves dependències, però mostra el seu desacord amb el tancament. Udina convoca la ciutadania a tallar el trànsit de la carretera de Piera al seu pas per la localitat a partir de dos quarts de sis de demà com a mesura de protesta. L'AMPA de l'escola Montserrat fa mesos que es queixa d'aquesta decisió, ja que en primera instància es va decidir fusionar les dues escoles amb la instal·lació de barracons a les dependències de l'escola Montserrat i la unificació dels projectes educatius. Això no ha agradat als pares, que han proposat en primer lloc construir una nova escola, la qual cosa ha estat rebutjada per Ensenyament, que al·lega que no hi ha prou nens. “Tothom veu que una escola no pot assumir tants nens”, assenyala Nani Guevara, portaveu dels pares. La proposta que es fa ara des de l'escola Montserrat és repartir els alumnes per grups entre les cinc escoles públiques d'Esparreguera. Per forçar Ensenyament a acceptar aquesta proposta, s'ha recomanat als pares que preinscriguin els nens a alguna de les cinc escoles. Guevara es queixa també que fins ara no han rebut cap suport per part de l'Ajuntament.

L'edifici de l'escola Pasífae, de Vilanova i la Geltrú, en barracons des de fa quatre cursos i amb 180 alumnes, finalment tampoc no es construirà. El Departament d'Ensenyament considera que el centre no és necessari, tenint en compte les circumstàncies de decreixement demogràfic, i el fusionarà amb l'escola Sant Jordi. Pel curs que ve, ja no es podran inscriure alumnes de P3 a la Pasífae, que desapareixerà. Per fer possible la fusió, la Generalitat ampliarà l'escola Sant Jordi amb una cuina, un menjador i més aules. “És evident que es produirà una massificació i, a nivell pedagògic, la fusió també serà conflictiva, ja que la Pasífae funciona amb llibres de text i la Sant Jordi es basa en projectes”, explica Toni Micolau, membre de la junta de l'AMPA de la Sant Jordi. Micolau critica la poca informació que han rebut del govern sobre la fusió, un procés que la presidenta de l'AMPA de la Pasífae, Laia Bertran, veu irreversible i espera que es faci “de la millor manera possible”. Els pares han rebut el suport dels partits polítics locals i la comunitat educativa de Vilanova preveu dur a terme accions reivindicatives.

Per la seva banda, els pares i mares de l'escola Olga Xirinacs de Tarragona no ho volen donar tot per perdut i estan en peu de guerra des de fa mesos perquè no volen resignar-se a una fusió amb l'escola Tarragona. Per ells, els mètodes de treball de l'Olga Xirinacs són diferents dels de la resta de centres: treballen sense llibres de text, demanen una implicació molt directa dels pares en els projectes educatius i organitzen més sortides de l'alumnat que en la majoria de les altres escoles. Aquestes són algunes de les peculiaritats de l'escola Olga Xirinacs que els pares temen que desapareguin amb la seva fusió amb l'escola Tarragona. O, més que fusió, seria una “absorció”, diuen. De moment, ja no s'hi poden fer les preinscripcions pel curs que ve i molts pares han optat per matricular els seus fills a l'escola Tarragona o bé en altres centres de la ciutat. Però queda un mínim d'esperança, diuen, si prosperen les mocions i propostes parlamentàries que ha presentat els grups del PSC i ERC. També confien amb el Síndic de Greuges de Catalunya, que ha demanat un informe a la directora territorial d'Ensenyament a Tarragona, Maria Àngels Gonzàlez, perquè argumenti les raons per a la fusió de les dues escoles. A més, l'Ajuntament de Tarragona elabora un informe per determinar quins espais de l'antic col·legi Pax poden continuar funcionant com a escola i evitar la desaparició de l'Olga Xirinacs. Són les últimes vares a les quals agafar-se.