Reportatge

Repic de campaners

El record i l'estima del vell ofici reuneix campaners d'arreu a Os de Balaguer

Fa vint-i-cinc anys, l'alcalde d'Os de Balaguer, el mossèn i el campaner del poble van decidir organitzar un homenatge a la figura del campaner “en agraïment a la feina i dedicació d'aquelles persones que eren com serenos que assenyalaven hores i avisos tots els dies de l'any i fins i tot alguns vivien a la mateixa torre”, explica Jaume Leon, membre de la Confraria de Campaners de Catalunya. Així es va organitzar la primera trobada de campaners, una reunió que s'ha anat convocant fins a l'actualitat. “En els bons moments, fa deu anys, a la trobada hi participaven uns 130 campaners, però enguany n'esperem uns quaranta. El problema és que s'han anat electrificant tots els campanars i els campaners s'han anat fent grans”, diu Leon.

Noves generacions

Amb tot, poc a poc creix de nou l'interès per mantenir viu un llegat cultural íntimament relacionat amb la vida quotidiana de generacions i generacions. De transmetre'l se n'encarreguen persones com en Pere Giner, campaner de les Borges Blanques, que pronunciarà el pregó de la trobada d'enguany: “Quan érem petits, pràcticament tots els nois anàvem a fer d'escolans. Així vaig aprendre a tocar les campanes quan tenia vuit anys. Després vaig fer de campaner entre els 12 i els 18 anys”, explica. La seva passió per aquest món l'ha portat a fer un treball de recerca sobre les campanes i els campanars de la comarca de les Garrigues i també sobre tocs. “En tinc recollits més de quaranta, n'hi ha moltíssims i eren necessaris: es tocaven les hores, a sometent, s'avisava si hi havia foc, del tancament de les portes de les muralles, es feien tocs de pregó, s'anunciaven defuncions, casaments, batejos...” Però, quan cada vegada queden menys emissors i tampoc no hi ha receptors que en sàpiguen desxifrar el codi, la comunicació es trenca i succeeixen casos com els que es publiquen a la premsa: queixes per les molèsties del so de les campanes. “Hi ha un gran desconeixement, la majoria de gent menor de trenta anys no ha pujat mai a un campanar”, diu Giner. Per això fa una tasca de difusió oferint audicions de repics, anant a les escoles perquè els nens puguin tocar les campanes i ensenyant el que sap a grups de joves interessats en la cultura popular. “Es tracta que aquests grups es comprometin a pujar als campanars durant les festes dels seus pobles i així no es perdi la tradició i a més es mantingui el patrimoni popular. Encara que s'hagin electrificat els tocs, cal fer un manteniment a les campanes i als campanars i no pot ser que no hi hagi ningú que se n'ocupi”, diu en Pere Giner.

Des del mòbil

L'actual societat de la informació ja no necessita els campanars per comunicar-se, però la tècnica ha ajudat que les campanes segueixin tocant gràcies a l'electrificació dels campanars. A més, ginys moderns s'alien amb antics codis: “Amb un mòbil a la butxaca, puc fer tocar les campanes del meu poble, sigui on sigui”, explica en Pere. Enguany, durant la trobada s'impulsarà de nou la Confraria de Campaners.

PER ARRIBAR-HI

Per carretera. A Os de Balaguer s'hi arriba per la carretera L-910, que comunica el poble amb la C-12.
En tren. Les estacions de Renfe més properes són a Vilanova de la Sal, Balaguer i Àger.
Dia 28 d'abril. A les 20h, a l'església pregó a càrrec de Pere Giné. A les 21h, concert a càrrec de l'Orfeó Balaguerí.
Dia 29 d'abril. Durant tot el dia, Fira de la Campana i demostració d'oficis antics. A les 10h, rebuda als campaners, lliurament de credencials i esmorzar. A les 10.30h, mostra de tocs A les 12 h, missa. A les 14h, dinar popular i ball.
Museu de campanes de Catalunya. Castell d'Os de Balaguer. Visites Dissabte 17h-Diumenge 13h

ACTIVITATS

Des del monestir es poder fer rutes en BTT i a peu. També s'organitzen visites guiades i activitats culturals, com les III Jornades d'Història, que se celebraran els dies 2 i 3 de juliol de 2012.

Una estada al monestir de Bellpuig de les Avellanes

M.J.R.

Al terme municipal d'Os de Balaguer es pot visitar el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fundat al segle XII, el conjunt s'alça embolcallat de muntanyes, boscos i conreus, un paisatge amable que transmet tranquil·litat. bona part del conjunt actual és una reconstrucció del segle XX. Del segle XII en conserva el claustre romànic i l'església, de creu llatina, és del segle XIV, tot i que la mort del comte Ermengol d'Urgell, promotor del temple, va comportar que la nau quedés inacabada. A l'interior s'hi van instal·lar els sarcòfags dels comtes d'Urgell. El conjunt és d'una gran simplicitat, sense grans ornaments. El primer orde monàstic que ocupà l'abadia va ser el dels premostratencs, que seguia la regla de sant Agustí i que s'hi va estar fins al 1840. Entre 1883 i 1889 s'hi instal·là la comunitat de l'orde de la trapa. Posteriorment, el convent va ser comprat pel banquer Agustí Santesmasses, que va vendre els sarcòfags dels comtes d'Urgell, Ermengol i Dolça, Ermengol X i del vescomte Àlvar de Cabrera. Actualment se'n fa càrrec la comunitat religiosa dels germans maristes, que no té caràcter monacal. Per això, el monestir està obert a tothom. A les seves instal·lacions hi ha una casa d'espiritualitat, una hostatgeria monacal, la casa de colònies els Quatre Vents, el Centre de Reunions Montsec, el restaurant El Claustre, arxius i biblioteca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.