LA CRÒNICA
El pregó
L'acte d'ahir potser no es pot definir com un pregó
“Per Santa Creu, tots a Figueres” és la dita popular que convoca els forasters a participar de les Fires i Festes de Figueres. Unes fires concedides a la ciutat pel rei Alfons V el Magnànim fa 593 anys, i que segons explica Josep Maria Bernils, només van aparcar la denominació de la “Santa Creu” per convertir-se en “Fires de maig” durant la curta etapa republicana. Ahir es van inaugurar les Fires de la Santa Creu d'enguany amb un pregó original, curiós i teatralitzat, a càrrec de la Societat Coral Erato, en homenatge als 150 anys de l'entitat. Ens hauríem de remuntar al 1920 per trobar un protagonisme similar per part de l'Erato en el marc de les fires. Aquell any es va homenatjar Anselm Clavé i es va batejar amb el nom del mestre la popular plaça Triangular. No he sabut trobar en el llibre de Bernils dedicat a les fires de Figueres que la figura del pregó sigui una tradició històrica de la ciutat. Sembla força recent. Possiblement per aquest motiu l'acte que va obrir les fires, ahir al vespre, a la plaça de l'Ajuntament, es pot definir de moltes maneres, però no crec que sigui adient qualificar-lo exactament de pregó. Va ser un acte simpàtic i divertit, amb la recreació del Quixot de l'Erato a base de diàlegs protagonitzats per Alfons Gumbau i Alberto Márquez. Tot un espectacle, molt ben intencionat. Potser algú podria discrepar que aquest acte s'hagi d'anomenar pregó de fires. En part, també van fer la funció del pregoner tradicional, que és fer una crida als figuerencs a gaudir i participar de les festes locals. Si entre teatre i comèdia algú no s'hi va sentir al·ludit, entenc que queden tots i totes convocats a les Fires i Festes de la Santa Creu del 2012.
