Patrimoni de la gola

L'instint de supervivència és un dels més forts. Davant de la uniformització cultural ens adonem que allò que feien els avis potser no estava tan malament. Hem renunciat a algunes formes d'identitat com el vestuari, però sembla que d'altres, com el que ens embotim gola avall, tenen un prestigi creixent. Els vins del Priorat són el paradigma de reconeixement mundial del que és nostre. Fer tastar al paladar coses noves, per velles que siguin, sempre ve de gust i per això últimament hem assistit a la recuperació, o, més ben dit, popularització de diversos elements gastronòmics del passat. A Reus el primer va ser el bou i arròs, des de l'edat mitjana el plat per excel·lència de la festa major de Sant Pere.

Anys després ha tornat als taulells el pa de plec o pa de Reus, que té una molla amb textura vellutada que pot convertir en panarres aquells que no ho eren. Ara ha tornat el suau, si és que havia marxat mai. El meu avi es feia sovint aquesta beguda a base de cafè del dia abans i gasosa, tot i que ell l'anomenava soldat i maldava per fer pujar una espuma que es resistia. Una cafeteria de Benissanet fa uns anys va començar a comercialitzar-la però enguany una coneguda fàbrica de cafès de la ciutat llança el producte amb tota pompa. Ens hem adonat que el patrimoni ven i ara tothom a córrer, i en economia qui té millors sabates és qui guanya el premi.