Els moros més antics

Fins al diumenge 13 de maig, a Biar, localitat de la comarca de l'Alcoià, es celebra una de les festes de moros i cristians més antigues i singulars de totes les que es fan i es desfan en tot el territori valencià, ja que la data més remota coneguda se situa en el 1613, en una acta del Museu Municipal de la vila. En ella s'afirma que aquests festejos ja se celebraven des de temps immemorials després d'acabada la Reconquesta i la posterior repoblació d'aquestes terres per part dels successors del rei Jaume I.

Les festes rememoren les lluites entre almohades i les tropes del rei Jaume I el Conqueridor a Biar l'any 1245. Com a actes singulars i característics hi ha l'encesa de centenars de fogueres a les muntanyes que envolten la vila durant la nit del 10 de maig, el Ball dels Espies que s'hi fa després de la conquesta mora del castell i, per a rematar, l'entronització de la Mahoma, una figura de grans dimensions que representa el bàndol moro i que és un dels elements peculiars i significatius de la festa de Biar.

Com resulta tradicional en aquesta mena de celebracions, també en aquesta localitat de l'Alcoià la festa pivota sobre els tres punts clàssics de l'entrada dels dos bàndols, l'alardo i la reconquesta de la plaça per part de les tropes cristianes, que definitivament deixaran el poble sota l'advocació de la seua patrona, fins que es tornarà a repetir l'any vinent.