Terra d'aigua
El parc natural del Delta del Po és un espai natural privilegiat que es pot descobrir navegant o bé a cavall, en bicicleta i a peu
-
El far de Pile s'alça a l'extrem del delta del Po, on el riu s'endinsa al mar Adriàtic CONSORCI DELTA PO. -
Els flamencs, una de les espècies que viuen al delta MASSIMO VERTUANI. -
L'església de la Rotonda i el seu campanar són dos dels símbols de la ciutat de Rovigo TURISME DE ROVIGO. -
La fertilitat dels terrenys és la clau de la gran diversitat de plantes C.D.P. -
Petites embarcacions i creuers fluvials permeten conèixer el territori.
Després d'un llarg viatge, el riu Po es troba amb el mar Adriàtic formant un delta, dividit en multitud de braços que creen un entramat de llacunes, aiguamolls, canals, illes i barreres de sorra que constitueixen la zona humida més important d'Itàlia. La confluència de l'aigua dolça del riu i la salada del mar forma una reserva biològica de primera magnitud que val la pena descobrir pausadament, gaudint de tot allò que ens pot oferir. Les opcions per endinsar-se en aquesta terra d'aigua són diverses i cadascú ho pet fer al seu ritme ja sigui a través de la navegació en totes les seves modalitats o bé a cavall, en bicicleta o a peu.
Es tracta d'un territori entre dues regions dividit en dos parcs naturals que sumen prop de 60.000 hectàrees. Tot i que la majoria dels braços que formen el delta del Po es troben dintre dels límits de la regió del Vèneto, un dels braços més al sud fa de frontera amb la província de l'Emília-Romanya, les zones humides s'estenen pel litoral més enllà de Ravenna, fins arribar a Cervia.
La zona té l'atractiu de ser un paisatge canviant, que l'aigua modifica i redissenya dia a dia i de fet, la mà de l'home també hi ha tingut a veure creant canals al llarg del seu recorregut i desviant el curs final del Po per evitar que pogués afectar la llacuna veneciana. És també una zona de trobada on ja van convergir etruscos i grecs i on també es conserven importants restes de la civilització romana. De fet, el municipi d'origen etrusc d'Adria, al bell mig del delta, és el que dóna nom al mar Adriàtic.
Paradís de la biodiversitat
Un dels valors del delta del Po és la biodiversitat. A la zona s'hi poden trobar 350 espècies diferents d'ocells que hi fan niu o bé hi passen i és relativament fàcil observar-ne alguns, com ara els flamencs roses, que viuen en colònies que arriben a sumar 10.000 individus. És per això un paradís per als aficionats a l'ornitologia i per a tots aquells que gaudeixen observant aus. Per facilitar l'observació, a diferents punts del parc s'hi han instal·lat torres d'observació. Les millors èpoques de l'any per trobar diversitat d'espècies són els mesos de primavera i la tardor.
La presència de l'aigua en totes les seves modalitats contribueix que la zona sigui també paradigma de biodiversitat de plantes, arbres i flors. De fet, hi ha censades un total de 970 espècies vegetals diferents, algunes de les quals només es poden trobar al delta del Po. Una visita que no es poden perdre els amants de plantes i flors és el jardí botànic de Porto Caleri, a la part nord del delta i molt a prop de la desembocadura d'un altre dels gran rius de la zona, l'Adige.
Patrimoni històric
A més de la riquesa natural, la zona permet la descoberta d'un ric patrimoni històric que es remunta a l'època etrusca. El museu arqueològic nacional d'Adria acull restes d'aquest període i també recorda el seu passat primer grec i després romà. Testimoni de l'edat mitjana és l'abadia de Pomposa. La ciutat de Rovigo, capital del Polesine i porta d'entrada al delta del Po, és un bon pont de partida per explorar el territori i descobrir la història d'aquesta regió. Coneguda com la ciutat de les roses, entre el seu patrimoni arquitectònic destaquen les torres d'un castell construït al segle X i l'església de la Mare de Déu del Soccorso, coneguda popularment com la Rotonda, que data del segle XVII i on destaca la imatge de la Mare de Déu amb el nen i una rosa.
Platges per al turisme familiar
La zona és també una bona destinació per al turisme de sol i platja, ja que les seves grans extensions de sorra fina la fan ideal per al turisme familiar. Als complexos arran de mar amb totes les facilitats per passar-hi les vacances s'hi sumen altres possibilitats d'estada: hotels de diverses categories, turisme rural, allotjaments amb encant i càmpings. Hi ha la possibilitat de fer la descoberta del delta en una embarcació on s'hi pot fer nit i també existeixen creuers fluvials de fins a una setmana. Per als que vulguin navegar però descansar en terra ferma, hi ha excursions en barca d'unes hores o bé un dia sencer amb àpats inclosos. Aquestes sortides es poden combinar amb rutes en bicicleta, ja que hi ha nombrosos camins per on es pot pedalar i assaborir el paisatge amb tranquil·litat. Alguns establiments hotelers ofereixen lloguer de bicicletes i n'hi ha d'altres que complementen l'oferta amb passejades a cavall. Tothom pot trobar-hi la seva opció.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Terra de cinema
La naturalesa en estat pur del delta del Po ha servit directors de la talla de Luchino Visconti, Roberto Rossellini i Michelangelo Antonioni per ambientar algunes de les seves cintes. Ja des dels anys quaranta del segle passat aquests paisatges de riu i mar envoltats de vegetació i poblats per pagesos i pescadors han estat el teló de fons de nombroses trames cinematogràfiques. Utilitzat en cintes emblemàtiques del neorealisme italià, una de les interpretacions més recordades és la de Sophia Loren a La donna del Fiume (1954), estrenada a l'Estat espanyol com La chica del río, una cinta dramàtica dirigida per Mario Soldati en què una jove i espectacular Loren víctima dels seus encants és la protagonista indiscutible de la trama.