Carta als barcelonins

El dilluns 7 de maig a primera hora del matí, la presència de nombrosos ciutadans a les portes de la Vil·la Urània i les múltiples gestions fetes per moltes persones, des de diverses instàncies, durant les setanta-dues hores prèvies, van donar el seu fruit: l'Ajuntament de Barcelona ha paralitzat l'enderrocament que volia dur a terme de la Vil·la Urània. Ens alegrem d'aquest resultat, que ha estat possible per la curiositat, la perspicàcia, la feina, la insistència, els coneixements i l'esperit de solidaritat de tants ciutadans exemplars que hi ha en aquesta ciutat. Des dels primers xiulets d'alarma que ens van fer arribar el periodista Marc Piquer, l'historiador Dani Cortijo i la científica Mercè Piqueras, i els tocs d'alerta de les associacions vinculades a la ciència (SCHCT, ACCC, ASTER), fins a la mobilització de l'AMPA de l'escola Reina Violant, passant per les gestions de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i d'altres entitats, hem estat molts els que hem reaccionat.

Nosaltres, com a familiars de l'astrònom Josep Comas i Solà, ens congratulem d'aquestes reaccions i del seu resultat. El nostre oncle era un home de ciència, un amant aferrissat de la divulgació científica, en la qual tenia una fe profunda, i també era un barceloní generós que va llegar a l'Ajuntament la seva casa del carrer Saragossa perquè s'hi construís “un observatori astronòmic popular, una escola o una institució cultural”.

En el seu testament de 1936 llegà a l'Ajuntament de la Barcelona republicana la Vil·la Urània. Ell va morir el 1937 i la casa va ser lliurada a l'Ajuntament després del decés de la seva esposa, el 1957. Els temps eren uns altres i l'Ajuntament franquista no va respectar el llegat i, per culpa de la seva desídia, el material artístic i científic que hi havia a la torre va ser malmès, saquejat i en gran part s'ha perdut. Els ajuntaments democràtics que han vingut després mai no s'han pres seriosament la recuperació de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en ells.

La nostra família té un llegat moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50 anys per fer-la respectar. Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a fer.

Volem que l'ús que es faci de la torre, ara que ha estat traslladat el parvulari que hi havia, estigui d'acord amb el llegat de Josep Comas i Solà i que s'arribi a la millor solució per consens. Un consens que ha de ser el més ampli possible, perquè la condició del llegat és tan àmplia que inclou diferents sensibilitats, des de les associacions de caire científic, les de defensa del patrimoni, fins a les veïnals i les que estan vinculades a l'educació i la pedagogia. També volem que la solució es prengui aviat per tal que Vil·la Urània no torni a quedar abandonada. El que no volem de cap manera és que l'especulació immobiliària taqui aquest llegat cultural, no volem que s'enderroqui la torre ni tampoc que l'administració municipal actuï de manera poc clara, no volem mitges veritats.

Una solució, doncs, àmpliament consensuada, que no es demori en el temps i un període d'al·legacions obert als barcelonins. Aquests dies ho hem dit i, aquí, ho volem recordar un cop més, nosaltres no som els protagonistes, els protagonistes són els ciutadans de Barcelona, són ells qui s'han de beneficiar de l'esperit popular i culturalista d'un científic, entranyable benefactor de la ciutadania.

(*) En nom de la família de Josep Solà i Comas.