Barcelonès
Palau modernista per a la marihuana
Neix al carrer Ample el Hemp Museum Gallery de Barcelona, dedicat a la cultura del cànnabis
És el museu del cànnabis més gran que hi ha al món i l'ha promogut Ben Dronkers, empresari del sector
Pipes i peces de vestir,cosmètics i olis, gravats i pintures, joguines i veles s'exposen al museu
Dos homes –camperols, per a més senyes– fumen marihuana d'unes petites pipes mentre un tercer, que els acompanya a la taula, fa uns tragos. És una petita pintura costumista de l'artista flamenc David Teniers el Jove (segle XVII), ambientada en un taverna europea i que il·lustra una època en què l'alcohol era car, la producció de cànem abundant i els homes experimentaven amb l'addició d'herbes a les seves pipes de tabac.
“És el meu quadre preferit”, explica l'empresari holandès Ben Dronkers, un dels majors empresaris productors i processadors de cànem industrial del món (Hemplax) i de productes de consum lúdic (Sensi Seeds) i promotor dels Hemp Museum Gallery d'Amsterdam i, des de demà, Barcelona. “En aquella època, l'alcohol era car i el cànem molt barat i l'oli que es feia servir a les làmpades era de cànem, com també ho era el paper i ho eren les robes amb què es vestia la gent”, explica Dronkers.
L'empresari ha triat Barcelona per obrir-hi el seu segon museu (però el de majors dimensions) i l'objectiu és la divulgació pura i dura. “Vaig conèixer Barcelona perquè una filla meva va venir-hi a estudiar fa 11 anys, és una ciutat preciosa i quan vaig veure aquest edifici vaig pensar que era una obra d'art i que hi muntaria un museu”, recorda.
Així, el Palau Mornau, casalot medieval reconvertit en palauet modernista que s'alça en el número 35 del carrer Ample, acull el Hemp Museum Gallery de Barcelona, el més gran que hi ha al món en aquesta temàtica, amb 1.000 m² i 6.000 peces exposades.
La seva vocació és la d'acostar-hi els visitants del passat, present i futur de la planta del cànnabis i les seves múltiples aplicacions per a fins industrials, nutricionals, medicinals, sacramentals i recreatius. Dronkers va qualificar la controvertida planta com la “penicil·lina del futur” per les seves infinites aplicacions medicinals. “És un museu, però no explica només la història d'una planta que té milers d'anys d'història, sinó també totes les seves possibilitats”, deia.
Legalització contra la crisi
El museu obrirà demà les portes al públic amb un horari ininterromput de deu del matí a onze de la nit, però anit va ser inaugurat per, entre d'altres, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, i Sir Richard Branson, empresari fundador de Virgin i membre de la Global Comission on Drug Policy. Tots van coincidir a considerar la legalització del cànnabis i de les drogues com una sortida de la crisi.
“Si Espanya decideix regular i gravar amb impostos la comercialització de marihuana –explicava Sir Branson– contribuiria a reduir el dèficit espanyol i garantiria un producte de qualitat i no adulterat com el que hi ha en el mercat negre”. “Quan fa 28 anys vaig començar a vendre llavors de cànnabis ningú no en cultivava ja a Europa, s'havia abandonat”, relatava Ben Dronkers. “El veritable crim organitzat són els polítics i alguns mitjans de comunicació que els fan el joc”, criticava.
