“El passat indià a Cuba no s'ha explicat per no furgar”

Van ser molts els qui es van embarcar. Els Baralt, Solà, Castelló, Guri, Goday, Partagàs i altres, com ara en Xifré i els Baró de Canet. Això s'explica perquè a Arenys de Mar hi havia l'Estudi de Pilots on es formaven i un port amb més de 300 vaixells i cinc drassanes funcionant. Es van fer grans fortunes a les Amèriques.

Era el moment de fer diners amb els esclaus perquè es necessitava mà d'obra. Ferran VII fins i tot els legalitza el transport d'esclaus des de l'Àfrica. N'hi ha algun, com en Xifré, que no hi tracta, amb esclaus, però sí que en compra per a la seva indústria d'adobats.

Sí, és un dels tabaquers catalans, juntament amb el també arenyenc Prudenci Rabell, i Josep Janer de l'Arboç. La fàbrica Partagàs és un dels llegats que es pot visitar avui dia. Hi treballen 600 persones sense parar i els bons torcedors de tabac combinen les fulles per fer més de cent cigars diaris.

No, expliquen que era de Girona, i això em va animar a fer la biografia d'aquests tabaquers. També desconeixen que Barcadí era un indià de Sitges que va muntar la fàbrica de ron, tot i que amb la revolució va marxar de l'illa. El passat indià no ha interessat explicar-lo per no furgar en les ferides de molts dels descendents d'aquells esclaus. Amb la revolució es va començar de nou.

A la recerca dels avantpassats Baralt, vaig contactar amb un dels geriàtrics de l'Estat, que necessitava material farmacèutic. A la tornada vam organitzar-nos per donar-hi un cop de mà.

Sí, i vam conèixer una personalitat, Eusebio Leal, encarregat del procés de restauració de l'Havana vella per la Unesco. Amb Leal col·laborem en el geriàtric que dóna acollida als pidolaires que han anat traient del carrer perquè donaven una mala imatge al turisme. Els proporcionen menjar, un lloc per dormir i atenció sanitària. Des de l'associació arenyenca d'Amics de Cuba enviem medicaments i material que ens donen les farmàcies i empreses d'aquí.

Veus que la gent és feliç, però també saps que no poden sortir del país, i això és trist. Aquests anys amb Castro, si alguna cosa s'ha fet bé a Cuba, és assegurar un bon nivell d'instrucció a tothom. Allà no hi ha gent ignorant. Els ajudem amb el que podem, però quan sóc allà els dic que sóc apolític.

Amb un país culte, segur que se'n sortiran, i sense que hi hagi sang i fetge com ha passat en altres punts del planeta.