La demanda d'ajut social al Gironès es dobla en 3 anys

El consorci de Benestar Social Gironès-Salt va atendre el 2011 més del doble de persones que fa tres anys, el 2008. Si el 2008 es van fer 21.048 intervencions, l'any passat se'n van fer 47.619. D'aquesta quantitat, més de la meitat, 26.037, s'han realitzat a Salt i 21.582 a la resta de la comarca (excloent-ne Girona, que no forma part del consorci). A Salt, les intervencions en aquests anys s'han gairebé triplicat: s'ha passat de 9.720 intervencions el 2008 a les 26.037 esmentades. En aquest 2011 el següents pobles en nombre d'intervencions van ser Cassà de la Selva (3.332), Bescanó (3.123), Llagostera (2.876), Quart (2.577) i Fornells de la Selva (1.554). En els darrers anys totes les xifres del consorci han crescut de manera molt important:el 2007 hi havia 20 aparells de teleassistència (excloent-ne Salt), el 2011 n'hi havia 655, i es preveu que el 2012 n'hi hagi 200 més. El banc d'aliments atenia el 2009 102 famílies (350 persones), i el 2011 ha atès a 229 famílies (765 persones). El terapeuta ocupacional, encarregat d'assessorar les famílies per buscar maneres de facilitar la vida a la gent gran (obres de millora a casa, serveis d'atenció, etcètera), va fer 172 intervencions el 2009 i 247 el 2011. L'increment en les necessitats dels ciutadans i dels serveis oferts s'han assumit, segons el president del Consell Comarcal, Jaume Busquets, amb el mateix nombre de personal tècnic, unes setanta persones. El conseller comarcal responsable de Serveis Socials, Mateu Parera-Nieto, destaca “la dedicació i abnegació d'aquest personal, que diàriament ha de gestionar situacions realment complicades”. El gran increment en les atencions no ha sigut de cop, però. El gran augment es va produir el 2009. Van augmentar un 73,89% respecte de l'any anterior. El 2010 van créixer un 27,99% i el 2011 un 1,65%. Aquesta dada fa pensar als responsables del consorci que “segurament s'està arribant al sostre de la demanda, tot i que sempre dependrà de l'evolució de l'atur”.

El consorci té un pressupost de 3,76 milions d'euros. Segons Mateu Parera-Nieto cada ajuntament en paga un percentatge en funció dels habitants que té. Hi ha un altre factor equilibrador que és el nombre de serveis d'atenció domiciliària que es duen a terme en cada municipi: “Tot plegat fa que cada municipi pagui realment el que li pertoca, i no hagi d'assumir costos de serveis socials d'altres municipis. El sistema és just, i el cost seria inassumible per a la majoria de pobles si no es realitzessin les economies d'escala que pot fer el consorci”, conclou.