Més gent que mai en l'aplec de Sant Aniol

“Dintre la comarca de l'Alta Garrotxa / en un lloc molt feréstec i encinglerat / cada any s'hi celebra una festa animada / que a tothom el deixa amb el cor robat.” Això s'afirma –i no s'exagera– en la primera estrofa de la cançó L'Aplec de Sant Aniol, que es va tornar a cantar diumenge amb motiu de la trobada.

Els habituals de l'aplec de Sant Aniol d'Aguja afirmen que el d'aquest any ha estat dels més concorreguts. Centenars de persones de totes les edats, procedents sobretot de la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Vallespir (els d'aquesta banda de la ratlla han de caminar hora i mitja, però als del nord els calen quatre hores), van passar el dia en aquest tresor de la muntanya ballant, cantant, compartint un arròs, assistint a la missa o simplement fent-la petar al costat de la font. És un eco de la vida que hi havia hagut a l'Alta Garrotxa i de les estretes relacions entre les dues bandes dels Pirineus que hi havia hagut abans de l'èxode cap a les ciutats. Com que aquesta vegada es complien 50 anys des que es va posar l'actual campana a l'ermita –batejada amb el nom de Coralí, en referència al personatge femení de La punyalada, la novel·la de Marian Vayreda que té aquí un dels escenaris–, s'havia fet una crida perquè hi anessin dones i nenes que porten aquest nom, i la colla Els Xerrics d'Olot van oferir una exhibició castellera, un espectacle mai vist a Sant Aniol.

Des de fa uns quants anys, la festa adopta un caire reivindicatiu perquè es vol convertir l'antiga rectoria en un refugi excursionista. Per aconseguir diners, en l'aplec es posen a la venda samarretes i es convida la gent a col·laborar amb els Amics de Sant Aniol d'Aguja, l'associació (formada pel Centre Excursionista de Banyoles, l'associació Terra Aspra de Montagut i el grup excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans) que capitaneja el projecte. Es necessiten força diners i no és un bon moment per aconseguir-ne, però ells confien sortir-se'n.