Recordats brigadistes

Pocs minuts abans de les dues de la tarda del 30 de maig del 1937 un submarí italià va torpedinar el vaixell Ciutat de Barcelona, que feia la ruta de Marsella a Barcelona carregat de brigadistes internacionals i amb material i vehicles per al bàndol republicà. La nau va rebre l'impacte a l'altura de Lloret de Mar, però va continuar navegant fins a arribar davant la costa de Malgrat amb l'objectiu d'ancorar en un banc de sorra. No ho va aconseguir i es va enfonsar. En el sinistre hi van morir 50 persones dels 280 passatgers que es calcula que anaven a la nau. La resta van poder arribar a la platja nedant, gràcies a l'ajuda dels pescadors locals i de pobles veïns o al socors d'un hidroavió que escortava el vaixell. D'aquell episodi, recollit en el llibre Malgrat 1930-1940: els anys silenciats. República, revolució, guerra i dictadura a un poble de l'Alt Maresme, de la historiadora local Sònia Garangou, se'n compleixen 75 anys i la població maresmenca ha volgut retre un sentit homenatge a les víctimes, moltes de les quals eren soldats americans i britànics. Des del servei d'Arxiu Municipal i amb la col·laboració de diferents entitats, dimecres s'organitza un programa d'activitats que inclourà, entre d'altres, la recepció a l'Ajuntament dels descendents de les víctimes de l'atemptat i una ofrena floral al mateix lloc on es va enfonsar el vaixell. Un acte amb alumnes de diferents escoles i de l'institut de Malgrat, un recorregut històric pel patrimoni malgratenc i una taula rodona amb la participació dels familiars dels desapareguts, de l'historiador britànic Alan Warren i de Geoffrey Cowling, excònsol britànic de Barcelona, clouran la jornada.

L'enfonsament del Ciutat de Barcelona va ser un dels episodis clau de la Guerra Civil a la població i el treball de recerca de Sònia Garangou ha permès reproduir amb fidelitat la narració d'uns fets que van marcar els seus protagonistes. De fet, i tal com es recull en el dossier que s'ha elaborat per a l'ocasió, la nau, de la companyia Transmediterrània, es va enfonsar en pocs minuts i moltes de les víctimes van quedar-hi atrapades i sense possibilitat de sortir-ne. La tripulació sembla que sabia que, des que havien entrat en aigües jurisdiccionals espanyoles, els seguia el submarí, però malgrat que es va informar de la situació i es va proposar de fer nit a Sant Feliu de Guíxols, finalment es va optar per continuar el viatge amb l'escorta de l'hidroavió. Els supervivents van poder ser atesos i quan la notícia va arribar a Mataró, la capital del Maresme, es va organitzar un equip de salvament amb tot tipus de vehicles amb personal i material sanitari. L'episodi va tenir tanta repercussió que el mateix president Lluís Companys i altres autoritats es van desplaçar a Malgrat hores més tard per coordinar el salvament i donar suport als supervivents. Tot i la cinquantena de persones mortes, segons la documentació recollida només es van poder recuperar cinc cadàvers, que van ser enterrats l'endemà.

Com a mínim un dels soldats morts dels quals es té constància era del Maresme. Jaume Cisa, fill de Premià de Mar, era oficial de màquines del Ciutat de Barcelona.