Barra (lliure)

Van a la seva. Diuen que no hi ha diners i en surten per tot arreu, amb un recurs o altre, amb els pretextos més variats. El darrer, tancarà la porta, o quedarà oberta. Ens fan tota mena de discursos molt didàctics: no s'ha d'estirar més el braç que la màniga, val més menjar poc i pair bé, s'ha de ser moderat i vigilar molt; practiquen exactament el contrari. No cal ni argumentar-ho per al cas dels bancs espanyols que es paguen amb fons públics i que tothom coincideix a dir que són casos d'estafes, de robatoris, però afecta també els productes de proximitat. L'Ajuntament de Tarragona ha eliminat del tot els diners que –per via de conveni– aplicava a la promoció de la literatura catalana del territori.

Jo no hi tindria gran cosa a dir si amb aquests diners s'alimentessin unes quantes persones i si es justifiqués que es fa el mateix en tots els àmbits, però se'm fa absolutament incomprensible que la mateixa institució patrocini una trobada de literatura espanyola de nom pompós –vol ser universal però, com tot el que es fa des de la mentalitat espanyola, l'univers es limita a Espanya i a l'àmbit lingüístic espanyol– que no cal ser economista per comprendre que ha costat tots els diners del món. I qui signa aquest article no ho trobaria normal si les coses es fessin amb una miqueta de sentit comú, però ara l'hi troba.