Bages
La candidatura del primer geoparc català passa l'examen de la Unesco
El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central serà examinat el cap de setmana vinent
Un veredicte favorable obriria la porta al geoturisme
Un equip d'experts de la Unesco haurà de decidir en els propers mesos si el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, creat l'any 2007 al Bages, pot esdevenir el primer geoparc català. Els enviats de l'organització visitaran els espais del parc geològic el proper cap de setmana i hauran d'emetre el seu veredicte el proper setembre. Si el veredicte és favorable, el parc geològic de la Catalunya central, que formen tots els municipis del Bages i Collbató, al Baix Llobregat, unirà el seu nom als geoparcs del Cabo de Gata (Almeria), de Sobrarbe (al Pirineu aragonès) i de la Costa Basca, a l'Estat espanyol, i als d'Araripe (Brasil), Katla (Islàndia), Langkawi (Malàisia) i Kütralcura (Xile). Tot plegat, una entrada directa a un nou tipus de turisme especialitzat i vinculat a la sostenibilitat, el geoturisme, que tots els actors implicats esperen que serveixi per dinamitzar aquesta zona de la Catalunya central.
Ara, què té a oferir el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central perquè la Unesco el pugui distingir? La seva geodiversitat li permet aglutinar el parc cultural de la Muntanya de Sal de Cardona –que en principi havia quedat desvinculat de la iniciativa per raons polítiques–, el recurs turístic vinculat a la minera amb més visitants a casa nostra, uns 70.000 anuals; les coves del Toll de Moià; les coves del Salnitre, a Collbató; el Museu de Geologia Valentí Masach, a Manresa; el parc natural de la Muntanya de Montserrat; el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i fins a una cinquantena de punts d'interès geològic i miner catalogats. A més, l'espai té la col·laboració d'Iberpotash, una empresa minera en actiu, amb explotacions a Sallent i Súria i que té la intenció d'impulsar un centre d'interpretació de la minera de la potassa al pou IV de Súria, el darrer que ha tancat.
Circuit turístic
Els responsables del parc consideren que l'entrada en el circuit del geoturisme significaria prestigi internacional, en ser un producte turístic de qualitat avalat per la Unesco, un reforç de la bona imatge que té la Catalunya interior respecte al turisme de natura i un intercanvi de fluxos turístics amb altres geoparcs de l'Estat i d'arreu d'Europa. A més, s'entraria en el circuit del turisme especialitzat vinculat al geoturisme que demanden investigadors i geòlegs, tal com defensa el doctor en ciències geològiques i director del departament d'enginyeria minera i recursos naturals de la UPC i coordinador del pla director del parc geològic, Josep Maria Mata-Perelló. En la mateixa línia, el gerent del Gremi d'Hostaleria i Turisme del Bages, Gerard Badia, defensa el parc geològic com un element central, “com ho és Món Sant Benet”, de país i no només de la comarca. Badia dóna tot el suport del gremi a la iniciativa, però també demana una bona coordinació entre el sector i el parc.
En un geoparc, però, no tot té a veure amb el turisme. Els experts de la Unesco han de determinar també que el parc català té interès científic. En aquest sentit, entre els objectius del parc, que ja té un consell científic en funcionament, hi ha la creació d'un centre de recerca, l'elaboració d'un mapa geològic i de material divulgatiu per al públic general i l'escolar en particular.
LA XIFRA
La Terra Alta també vol formar part de la xarxa de parcs geològics
El Consell Comarcal de la Terra Alta ha reprès el projecte que fa anys va iniciar l'Ajuntament de Gandesa per aconseguir formar part de la xarxa de parcs geològics de la Unesco. El procés encara està en una fase inicial, de moment el Consell ha encarregat a la UB un estudi previ de la zona per poder reclamar una subvenció al programa Treball a les 7 Comarques de la Generalitat. “Les singularitats geològiques de la comarca han de permetre el reconeixement de la Unesco. Espero que el govern ens aprove la subvenció per poder tirar endavant el projecte”, ha manifestat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El pressupost de la candidatura és d'uns 150.000 euros i afecta els municipis de Gandesa, Corbera d'Ebre, el Pinell de Brai, Bot i Horta de Sant Joan. “S'ha de fer l'estudi dels cinc municipis i han de desplaçar-s'hi tècnics de la Unesco per catalogar l'espai”, ha dit Luz.
Les roques de Benet, la serra de Santa Magdalena i l'entorn de la Fontcalda són alguns dels indrets d'interès geològic.