Els pantalons curts

A Barcelona –a Catalunya–, la novetat d'aquest estiu són els pantalons curts –sovint, voregen el que marca l'ordenança de civisme municipal– que llueixen les noies pel carrer. Per esbrinar la causa d'aquest fenomen he consultat diversos especialistes. Un expert en bones maneres em diu que els pantalons curts a ciutat estan fora de lloc, perquè són propis de països tropicals, i que, en tot cas, han d'arribar a una distància entre 2 i 10 centímetres per damunt del genoll. I l'expert hi afegeix que, sent rigorosos, els pantalons curts haurien d'anar acompanyats de mitjons llargs. Un historiador de la moda m'assegura que els pantalons curts són la rèplica –la llei del pèndol, concreta– del pijama que ha estat de moda durant l'hivern a Nova York. Sí, ho han llegit bé: l'hivern passat, a Nova York, hi havia gent amb pijama de disseny pels carrers. Quant trigarem a copiar l'invent? De la seva banda, un economista d'esquerra consultat sosté que el pantaló curt obeeix a una estratègia purament comercial: el capitalisme necessita noves mercaderies per impulsar el consum alienant. Finalment, vaig adreçar-me a una feminista que, en preguntar-li sobre els pantalons curts, em va deixar amb la paraula a la boca. En tot cas, els pantalons són aquí. No em desagraden. L'explosió dels sentits, conclou un psicòleg a qui també vaig demanar opinió.