Un clavell a una làpida i un berenar de dol

La societat actual viu d'esquena a la mort. I això és el que vol trencar la visita guiada pel cementiri d'Olot, una ruta que pot semblar macabra però que no ho és gens –bé, el primer minut ¡ prou– i que a més de ser ben interessant, a sobre, acaba amb una bona teca. L'han ideat dues antropòlogues d'Ins Itu que mostren “el món de l'art, la història, els usos i costums funeraris”del cementiri. En la ruta de la setmana passada, en una hora, vam saber que abans l'entrada al cementiri era per un altre costat i que estava molt lluny d'Olot. Que fins ben entrat el segle XX no es van traslladar els taüts amb cotxe perquè el mossèn no ho volia per massa modern i se seguia fent amb carro. O que durant la Guerra Civil es va derruir una capella, de la qual es conserven fotos antigues, que vam poder veure. I una dada impactant: en un dels nínxols hi ha enterrades fins a cent monges. Durant la passejada, vam veure les tombes de Marià Vayreda, Miquel Blai o Josep Berga i panteons de destacades famílies olotines encarregats a reconeguts artistes. I un moment ben especial: cada un dels que vam fer la ruta dissabte passat vam deixar un clavell a la làpida que vam trobar més bonica.

Per acabar, i fora ja del recinte, ens van oferir un berenar de dol, recreant el ritual dels àpats que se servien antigament quan hi havia un enterrament. La taula es parava amb els plats cap per avall i els coberts creuats. S'hi servien olives i fruits secs o escudella, per exemple. Nosaltres, vam tenir coca, fuet, xocolata i ratafia! La visita la fan els dissabtes a les sis de la tarda al cementiri. I hi ha la intenció d'exportar-ho a d'altres cementiris. No us ho perdeu!