“Només pensàvem a fugir del foc i arribar a l'aigua”
Veïns de Portbou i turistes expliquen com van viure l'incendi de diumenge al municipi
L'N-260 es va col·lapsar perquè l'incendi de la Jonquera va obligar a desviar-hi el trànsit en direcció nord
El municipi de Portbou es va llevar ahir commocionat per l'incendi iniciat diumenge pels volts de les set de la tarda a la població i, sobretot, per la mort de dos membres d'una mateixa família mentre fugien de les flames.
“Pànic”. Aquesta és la paraula en boca de tots els que es van trobar atrapats enmig de la sinuosa carretera N-260, que uneix Portbou i l'Estat francès. “Teníem foc per dalt i per baix”, explicava una ciutadana francesa que es va trobar atrapada amb el cotxe enmig de la pujada, amb el seu marit i dos fills petits. El foc de la Jonquera va dur les autoritats a desviar els vehicles que anaven en direcció nord cap a l'N-260, fet que va col·lapsar la via just quan es va declarar l'incendi. En veure que el foc s'acostava, i la cortina immensa de fum que els venia al damunt, els ocupants dels vehicles els van abandonar, van saltar la tanca i van començar a baixar cap al mar, en una zona amb un gran pendent i perillosos penya-segats: “La salvació ens semblava el mar. Només pensàvem a fugir del foc i arribar a l'aigua”, recorda un ciutadà de nacionalitat francesa. A la pregunta de per què no baixaven carretera avall, respon que el fum els ho impedia: “No es veia res. Només fum. Volíem arribar a l'aigua”, repeteix. Desenes de persones van baixar per la muntanya mentre Portbou començava a acudir a ajudar-los.
Aquests dies és la festa major de Portbou (el municipi va suspendre ahir tots els actes i va declarar dia de dol, i les banderes onejaran a mig pal durant tres dies). Quan es va declarar l'incendi s'estava celebrant una cursa i el passeig era ple de gent. Quan es va adonar del que passava, molts veïns van córrer cap a la zona de les tres platges, que és cap a on anaven les persones que fugien del foc. D'altres, amb barques, s'hi apropaven per mar. Segons les estimacions de la tinenta d'alcalde Elisabet Cortada, unes cent cinquanta persones es van fer cops, ferides i rascades de diversa gravetat.
L'endemà de l'incendi
Després de passar la nit als hotels, cases particulars o espais municipals habilitats per atendre'ls, molts dels ferits de menys consideració van passar ahir al matí pel dispensari municipal, situat als baixos de l'ajuntament. La majoria tenien les cames plenes d'esgarrapades causades per les pedres, esbarzers i cactus amb què van topar durant la fugida, vestits com anaven pràcticament tots amb pantalons curts. Segons alguns testimonis presencials, durant el camí de baixada hi va haver nombroses caigudes, probablement a causa del terreny pedregós, els nervis i el calçat d'estiu que portava la majoria.
Ahir al matí, els turistes i vilatans observaven des del passeig els estralls del foc, que va destruir bona part del massís nord de la badia de Portbou, i que es va apropar molt a les cases. Segons alguns veïns, la tramuntana va tenir també el seu efecte bo: va fer que el foc no arribés fins als habitatges. Per la seva banda, l'alcalde, Josep Lluís Salas, denunciava ahir que un dels factors que van causar més risc per a les persones va ser el mal estat de la carretera: “És una obra que ja havien d'haver executat per treure'n revolts i millorar-la, que estava pressupostada i tot, i no la van fer. Si haguessin arreglat quan tocava aquests dos quilòmetres no s'hauria col·lapsat la carretera i potser tot hauria sigut diferent”, lamenta. Una altra circumstància és que, quan es va declarar l'incendi, l'únic camió de bombers de Portbou estava fent de suport a l'incendi de la Jonquera, fet que va provocar que no es pogués atacar el foc de seguida.
“La solidaritat de la gent ha estat fonamental”
Quan les víctimes van començar a estar fora de perill, es va organitzar ràpidament un dispositiu per atendre-les. “La solidaritat de la gent ha estat fonamental”, explicava ahir Xavier Barranco, regidor del consistori. A la zona del port es va establir un primer punt de triatge per separar a les víctimes segons la seva gravetat. Als ferits greus se'ls va portar al CAP. A mesura que arribaven mossos d'esquadra i ambulàncies van ajudar a traslladar els menys greus. Als que no havien patit ferides importants, els van anar duent a la sala Congesta. De mica en mica, cap a aquest punt s'hi van dirigir voluntaris, veïns de Portbou i estiuejants (metges i infermers i altres persones) que duien mantes o s'oferien per acollir els ferits a casa seva.
