Pedres que fan història

A poc menys d'una hora en cotxe de l'Alguer cap al sud, el castell de Malaspina, a Bosa, domina el nord del litoral de la província d'Oristany, una zona poc coneguda de l'illa de Sardenya però amb un patrimoni que val la pena descobrir. Des d'aquí es pot començar un recorregut per una província on els monuments ens permeten remuntar-nos fins als orígens de la civilització. I és que hi ha parts d'aquest territori, que ha viscut gairebé quatre segles de dominació catalana, que han estat poblades des del cinquè mil·lenni aC.

Situat damunt del turó de Serravalle, el castell de Malaspina corona l'entramat urbà de Bosa. En la distància destaca el nucli medieval amb cases de colors vius, format per carrerons que s'enfilen per la falda del turó. Tot i que cal fer una bona pujada per accedir al castell, l'esforç val la pena, no només pel conjunt arquitectònic, sinó també per les vistes de Bosa, de la població costanera de Bosa Marina i del tram final del riu Temo. Un cop a dins, ens fan a mans tota la informació sobre el conjunt i la seva història en català. El castell fundat per la família Malaspina durant el segle XII allotja en el seu recinte l'església de Nostra Signora de Sos Regnos Altos, amb uns espectaculars frescos del segle XIV.

Per remuntar-nos en el temps, seguim el nostre camí cap al sud fins a la península de Sinis. En un dels seus extrems s'aixequen les restes arqueològiques de Tharros. La ciutat fundada pels fenicis el segle VIII abans de Crist, situada en un emplaçament privilegiat, fa de tancament del cap de San Marco. El primer que destaca de Tharros són les dues columnes romanes restaurades i aixecades que emmarquen el mar blau intens, el mateix que feien servir els fenicis per comerciar amb la sal. Les troballes arqueològiques han permès descobrir que la ciutat fenícia es va fundar a sobre d'unes restes prehistòriques. La història va seguir fent el seu curs i Tharros va esdevenir púnica i més tard romana. De fet, una bona part de les restes que es conserven en aquest veritable museu a l'aire lliure són d'època romana. En destaquen les termes i l'espectacular traçat del Cardo màxim. També hi ha vestigis posteriors perquè l'emplaçament es va mantenir habitat fins al segle X. Algunes de les peces trobades es poden veure al museu arqueològic de Cabras, que també val la pena visitar. A prop del recinte arqueològic hi ha l'església romànica de Sant Giovanni, d'origen bizantí.

Si seguim anant enrere en el temps ens situem a l'època dels nurags, construccions neolítiques fetes amb gran blocs de pedra que podrien ser torres de guaita o centres cerimonials. A Oristany destaquen dos emplaçaments: el del nurag Losa, a Abbasanta, un dels més grans i ben conservats de l'illa; i el santuari nuràgic de Santa Cristina, a Paulilatino, amb un espectacular pou sagrat del segle XI aC.