Sillers i silleres pel món
DES DE LA BUTACA DE CASA
De sillers i de silleres escampats arreu del món els hi ha a grapats, però no tenim una relació ni aproximada de tots, i cadascú coneix a qui coneix. Tampoc sabem els motius pels quals han marxat, a què es dediquen, etc. La cosa no ve d'ara, sinó que al llarg de la història ha hagut una tradició migratòria al nostre poble, cap a Sevilla, Badajoz, França, Santo Domingo, Alemanya, Brasil, etc. Darrerament encara ha augmentat el flux migratori i tenim paisans i paisanes als Estats Units, Noruega, Mèxic, Anglaterra, la Índia... O siga que als qui prediquen contra el fet que rebem a Silla immigrants, que venen a treballar, els vindrà molt bé saber que també n'enviem, d'emigrants que repartim pel món i per tant, una cosa per altra, uns i altres han de ser respectats.
Per a donar a conèixer els sillers i silleres de la diàspora, Jesús Escorihuela va a encetar una sèrie d'articles, amb la col·laboració de Xavier Cunyat. Em diuen que es tractarà de fer una breu ressenya i fotografia dels emigrats, del país on treballen, l'ofici que tenen, si enyoren Silla, etc. Un breu qüestionari, doncs, emotiu i curiós, de cadascú i de cadascuna dels familiars i amics absents. Estic convençut que la idea serà ben rebuda i que hi haurà una bona participació ciutadana.
Jesús Escorihuela, que com a president de La Lírica té contactes amb els sillers vinculats a la música, ha començat per aquests, pels músics, que en el seu moment, quan vivien a Silla, participaren en les activitats de la banda o de l'orquestra. Sembla que n'hi ha entre 30 o 40. Però és precís que també es localitzen altres professionals, com els professors, els empresaris, els treballadors de la indústria, agents de turisme, comerciants... Tothom. No ha de quedar cap siller ni sillera il·localitzat i, en conseqüència, que no siga recuperat per a la nostra societat, perquè tots plegats, els que hi vivim i els qui han marxat, tots formem el poble de Silla.
Com s'ha de col·laborar
En primer lloc s'ha de connectar amb tots ells i per a això cal saber els seus correus electrònics; per tant, es fa una crida perquè qui tinga fills, familiars, amics, etc. pel món ens facilite la seua adreça. Per a posar-se en contacte amb els autors dels articles es pot fer personalment o mitjançant el següent correu: [email protected]
Per altra banda, hi ha organitzat un sistema de difusió de les notícies i articles que apareixen al Punt i a altres mitjans, relacionats amb Silla; estar-hi inscrit i rebre aquestes notícies és gratuït i s'hi poden incorporar les noves adreces al llistat de receptors. Aquesta és una bona manera de continuar connectats amb el poble, malgrat les distàncies i assabentats dia a dia.
I encara hi ha una altra possibilitat, com és la d'oferir les pàgines del Punt perquè qui vulga escriure algun article, des de la part del món on hi siga, ho faça. El Punt, amb molt de gust, tractarà de complaure'ls.
Emigrats il·lustres
He començat recordant que històricament Silla ha tingut presència arreu del món, mitjançant els seus fills i filles emigrats, gairebé tots per motius professionals, o polítics o econòmics. També seria molt interessant, doncs, que en aquesta secció i com un capítol a banda, els coneguérem. Alguns, lamentablement, ja han faltat, però altres encara continuen plens de vida i poden contar les seues històries.
Potser que la més il·lustre de totes les nostres dones pel món haja estat Carmen Navarro, que viatjà per Sud-amèrica i els Estats Units, cantant i gravant discos. Com ella mateix em digué, per on anava deixava ben alt el nom de Silla, fent una menció especial cada any el dia del Cristo, es trobara actuant en el país on es trobara, al seu poble. Aquesta secció la deixarem en mans del cronista de Silla, Josep Antich.
Finalment ha de quedar ben clar que l'objectiu d'aquesta nova sèrie és triple: tindrà una part romàntica, perquè sabrem de la bona fortuna o dels problemes de la nostra gent escampada pel món; servirà per a infondre ànims a la joventut i donar-los pistes, ja que, al pas que anem, molts joves s'estan plantejant marxar pel món, quan acaben els estudis, per les dificultats a trobar feina que tenen actualment; i en tercer lloc, la secció serà un bon argument dialèctic per a combatre els desvaris xenòfobs, que encara es donen avui en dia, sota la idea que cal que nosaltres hem de respectar els immigrants si volem que ens respecten els nostres emigrants repartits pel món.