Els ulls i el nas, abans que la boca

Aprendre a agafar una copa amb la mà, a moure-la, aprendre a dominar la vista i l'olfacte abans de fer el primer glop. A la Mostra del Vi de l'Empordà alguns dels assistents no en tenen prou anant de parada en parada i aprofiten l'oportunitat per endinsar-se en el món del tast. A la Rambla de Figueres, aquests dies, la Jove Confraria dels Caves i Vins de l'Empordà els ho posa fàcil amb dues sessions diàries d'iniciació al tast de vins. Amb to relaxat i defugint els formalismes que podrien espantar els més inexperts, un enòleg de la confraria, Jordi Quintana, explicava ahir al públic que s'atrevia a entrar a la vela de l'entitat les bases d'un bon tast de vins. Per practicar, tres vins de l'Empordà: un Oliveda Blanc de Capmany, un rosat del Mas Llunes a Garriguella, i un negre Vinya dels Aspres de Cantallops. En aquest ordre, perquè val més començar pels vins més suaus i passar progressivament als més potents, diu Jordi Quintana. El públic escolta atentament les explicacions i descobreix que observar el color del menisc (la part més allunyada de la copa inclinada) permet saber l'edat d'un vi. Guiant l'olfacte dels assistents, l'enòleg esmenta l'olor de cítrics i flors tropicals del vi blanc, de pa i mel amb els rosats i de fruita vermella en una copa de vi negre. Finalment arriba el moment de posar el vi a la boca. “Es pot escopir el vi i no empassar-lo, però jo no ho faig”, diu l'enòleg, i el públic també li fa cas i se l'empassa. Pràcticament ningú, però, acaba les copes; encara queden moltes parades per visitar i la tarda serà llarga.

Entre dues sessions, Jordi Quintana confirma que aquestes iniciacions atrauen cada vegada més gent, cosa que confirma l'interès creixent del públic per aprofundir en el coneixement dels vins de l'Empordà.

Per completar la formació, alguns dels assistents es traslladen a continuació al Museu del Joguet, on s'han programat tastets temàtics de cellers. Un dels participants ahir era Bonfill Arché, del celler Arché Pagès de Capmany. Amb una ràpida presentació del seu celler tenim resumida l'evolució dels vins de l'Empordà: avis que inicien la producció el 1886, el triomf de les cooperatives als anys vuitanta i la seva posterior desaparició, fins a la generació actual, la seva. Arché explica que han hagut de reaprendre a maltractar la vinya perquè produeixi menys: posar menys adob a la terra, no tenir por de deixar créixer l'herba, fer podes menys intensives. I apostar majoritàriament per ceps autòctons com ara la garnatxa i la carinyena. Amb tot plegat, Bonfill Arché diu que va buscant el seu camí, i produeix aquests vins de l'Empordà, dels quals es parla cada vegada més.

“No volem ser una moda, perquè les modes passen; volem fer vins d'alta qualitat i amb constància”, diu aquest vinyater.