Aires del Tibet

Bufa el vent i l'ambient s'impregna d'una suau aroma d'encens. Les grans portes vermelles del monestir són obertes i, a la calma de les primeres hores del matí, s'hi afegeix el so relaxant de l'aigua que brolla de la font del pati d'entrada. Uns altaveus repeteixen oracions en llengua tibetana, però això no és el Tibet. És el Garraf. En el cor del parc natural, i concretament a Olivella, s'alça el majestuós Palau Novella, que data del segle XIX i, des del 1996, és la seu de Sakya Tashi Ling, l'únic monestir de budisme tibetà de Catalunya.

La comunitat comença el dia a les set del matí. Un ritual que s'allarga durant més d'una hora barreja oracions en llengua tibetana amb el so de campanetes, cargols de mar, platerets i altres instruments de percussió. A partir d'aquí, l'activitat del monestir inclou des de tallers de relaxació i cursos –sobre meditació, filosofia, iniciació a rituals budistes i reiki– fins a visites guiades al museu Palau Novella, per on passen entre 3.000 i 4.000 persones a l'any. El recorregut permet conèixer el passat de l'edifici i inclou una exposició d'art i cultura tibetanes que acosta el visitant als valors de la filosofia budista i als seus orígens i història. El monestir tanca les portes pels volts de les set de la tarda i, un cop eliminades les energies negatives acumulades durant el dia, la jornada finalitza de nou amb oracions. Escoltant-les és inevitable recordar l'àlbum de mantras que la comunitat va publicar el 2005, una col·lecció d'oracions fusionades amb pop i chill out que els va valer un disc d'or i un altre de platí. El seu segon i últim àlbum el van editar el 2008.

La comunitat del Garraf pertany a la tradició Sakyapa, una de les més antigues del Tibet, i el seu fundador i director espiritual és el lama Jamyang Tashi Dorje Rimpoché, nascut a Barcelona el 1951. El budisme que practiquen s'allunya dels estereotips: no van rapats, es poden casar, formar una família i conviure en societat. No estan obligats, doncs, a residir al monestir, que és mixt, i demanar els hàbits és una decisió personal. En aquests moments, dels aproximadament 300 practicants que té la comunitat, només dotze viuen al Palau Novella; això sí, pagant part de la seva manutenció. Al Garraf ja només hi ha dos novicis i dos monjos i, d'aquests últims, tan sols un és resident. Els voluntaris, per tant, juguen un paper important en el funcionament del monestir. «Vénen aquí a ajudar-se a ells mateixos posant en pràctica la meditació en acció: es tracta de posar la plena consciència en qualsevol tasca per assolir la plena felicitat», matisa la novícia Isabel Esono.

La Isabel, farmacèutica de formació, té 42 anys i des de fa deu anys forma part de la comunitat, tot i que ara no viu al monestir. «Jo estic casada, tinc una feina, pago una hipoteca i, de fet, tot el que aprenc intento aplicar-ho en el dia a dia», comenta. Amb quin objectiu? «Jo aspiro a ser buda, que significa ‘el despert'; aspiro a allò que m'ajudi a allunyar-me del sofriment, a ser plenament feliç i a fer que aquesta felicitat s'expandeixi al meu voltant», diu. A banda de practicants, voluntaris i simpatitzants, la comunitat té socis, benefactors i patrocinadors que ajuden al seu manteniment, juntament amb els cursos, la botiga de records, el menú del refectori i l'hostatgeria. La Fundació Monjos Budistes Sakya Tashi Ling gestiona la part administrativa i també l'activitat cultural i l'obra social, que inclou un orfenat a Kàtmandu, on es té cura de 28 nens.