L'exèrcit ja va alarmar Cadaqués
El 1999 set soldats d'elit van desembarcar a la platja de Cadaqués i van atemorir i indignar els veïns
Un cap de l'estat major va admetre que s'havien equivocat de cala i que no s'havia avisat l'Ajuntament
L'exèrcit espanyol ja va alarmar la població de Cadaqués l'any 1999 amb el desembarcament d'un escamot a la platja més cèntrica de la població, que va resultar ser un exercici de pràctiques que s'havia fet en un lloc equivocat, i del qual no s'havia advertit a ningú, segons va admetre més tard un cap de l'estat major. Tot i això, l'arribada dels militars armats va ser un gran ensurt per a la trentena de persones que ho van presenciar, i fins i tot va provocar que diversos partits polítics demanessin que el ministre de Defensa donés explicacions en el Congrés dels Diputats.
El desembarcament de Cadaqués va ser el 26 de febrer, al migdia. Aquell dia, set soldats del grup d'operacions especials de l'exèrcit espanyol van desembarcar a la platja Gran, vestits de camuflatge i apuntant amb les seves armes als clients de la terrassa del bar Marítim. En aquell moment, diversos testimonis van explicar al diari El Punt que les maniobres havien semblat “ un atac real”. I relataven: “com si fos el desembarcament de Normandia, van envoltar la terrassa del bar, es van estirar a terra i van apuntar amb les metralletes, com si busquessin un etarra.” Algunes persones es van mostrar indignades amb els soldats i s'hi van encarar cridant-los “fora, fora”. I ERC de Cadaqués va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra, que van anar al lloc dels fets per preguntar als militars el motiu del desembarcament. Un membre d'ERC a Cadaqués, Rafa Martín, va dir dels fets que “l'únic que faltava era que plantessin la bandera espanyola per demostrar que havien conquerit Cadaqués”.
Al cap d'un mes, un cap de l'estat major va admetre que l'acció a la platja de Cadaqués havia estat un error. En una visita a la base militar de Sant Climent Sescebes, el tinent general Alfonso Pardo, va treure importància als fets i va negar que hi hagués hagut enfrontaments entre la població civil i els soldats. Sí que va admetre que s'havien equivocat de cala. A més, el comandament militar va reconèixer que en casos com aquest s'ha d'informar de les maniobres tant l'Ajuntament de Cadaqués com la subdelegació del govern espanyol a Girona, cosa que no es va fer en aquell cas.
Però el desembarcament de Cadaqués fa tretze anys, i ara els caces F-18 que han sobrevolat el Ripollès, no han estat els únics casos d'incidents entre militars i societat civil a les comarques gironines i a Catalunya. El 1991, per exemple, un militar de la base de Sant Climent Sescebes va amenaçar els veïns de Capmany armat amb una bomba a la mà. El tinent de l'exèrcit de terra, que anava begut, volia que el deixessin marxar sense pagar de diversos establiments. Només un any abans,a Malgrat de Mar van veure com un helicòpter militar de grans dimensions de les forces aèries nord-americanes aterrava enmig d'un camp de carbassons. El més greu es va produir el 1992 al camp de tir de Quart, on hi va haver un accident mortal. Hi va morir una veïna de Girona per l'explosió d'una bomba d'aviació, que va explotar en rebre l'impacte d'un tret disparat pel fill de la víctima.