Conflicte ‘aeri' amb Aragó

L'aeroport d'Alguaire ha obert un conflicte competencial entre Catalunya i Aragó. Els partits aragonesos han protestat enèrgicament perquè un decret de l'Estat els obliga a fer revisar, per part de la Generalitat, els nous projectes urbanístics de deu municipis d'administració aragonesa situats en la ruta d'aproximació i d'enlairament dels avions de l'aeroport d'Alguaire (Segrià). El govern d'Aragó ja ha expressat el seu malestar al govern espanyol i li reclama que rectifiqui el decret i anul·li aquest requisit.

El decret, publicat al BOE el 19 d'octubre, delimita l'àrea geogràfica afectada i obliga els deu pobles d'administració aragonesa (i vint-i-un d'administració catalana) a evitar en aquesta àrea les instal·lacions que produeixin fum, boires i qualsevol altre element que provoqui risc per als avions, incloent-hi instal·lacions per al refugi d'aus.

A més, els ajuntaments hauran d'enviar un informe a la direcció general d'Aviació Civil del Ministeri de Foment sobre qualsevol nou projecte constructiu o d'activitat o d'ordenació urbanística que afecti aquesta zona de seguretat. Aquesta documentació haurà de tenir un informe previ de caràcter preceptiu de la direcció general de Ports i Aeroports de la Generalitat, que haurà de valorar la compatibilitat del projecte amb les servituds aeroportuàries d'Alguaire, ja que és la Generalitat la que gestiona l'aeroport lleidatà.

En tot cas, l'última paraula del procés administratiu la té Madrid, ja que és el Ministeri de Foment el que finalment aprovarà o denegarà el conjunt de l'expedient que li facin arribar.

Aquest procediment ha estat considerat per alguns partits i ajuntaments aragonesos una “ingerència inacceptable” de Catalunya en les competències dels municipis d'Aragó. Binèfar i Montsó són els dos municipis més grans d'entre els afectats en territori d'administració aragonesa. També afecta municipis de la Franja, com ara el Torricó, Llitera, Tamarit de Llitera, Alcampell i Esplús, entre d'altres. L'alcaldessa de Montsó, Rosa María Lanau, tem que la Generalitat, deslleialment, pugui aprofitar la potestat d'autoritzar o denegar plans urbanístics i constructius per entorpir la instal·lació d'empreses en territori aragonès i afavorir en canvi que ho facin en territori d'administració catalana. El PAR i la Chunta també han criticat que en cap lloc del decret se citi el govern d'Aragó, competent en matèria urbanística al seu territori.

El Justícia d'Aragó, organisme equivalent al Síndic de Greuges, ha obert un expedient d'ofici per les “greus afectacions” per als ajuntaments aragonesos i perquè hi veu ”un greu incompliment del principi de territorialitat”.

Amb un redactat encès, aquest organisme ho qualifica com “una greu ingerència portada a terme per Catalunya”, quan en realitat es tracta d'una ordre del ministeri espanyol de Foment.