Trobada del catalanisme

Símbol de la unitat dels Països Catalans, el Pi de les Tres Branques, al pla de Campllong, agermana Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tres branques, una sola soca. L'excursionisme de finals del segle XIX el va agafar com a centre d'aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer el va convertir en símbol amb el poema «Lo Pi de les Tres Branques» fent somiar el rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei del Principat de Catalunya, València i Mallorca. Al voltant del pi, declarat arbre monumental per la Generalitat el 1987, cada tercer diumenge de juliol se celebra un aplec patriòtic, que aquest any arriba a la trentena edició.

L'arbre va morir el 1913 i només en va quedar el tronc mort. El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.

Entre la festa i la reivindicació, el pi de tres besses és l'escenari d'una trobada del catalanisme. Ballada de gegants, de sardanes, Els Segadors i els parlaments, sempre amb to reivindicatiu i patriòtic, són els actes que el fan tradicional.

L'aplec del Pi de les Tres Branques té el suport d'organitzacions polítiques catalanistes i independentistes de tota mena, com Unitat Nacional, el PSAN, Estat Català, la JNC, Esquerra Republicana de Catalunya, Maulets, la CAJEI o el Moviment de Defensa de la Terra, entre d'altres.