Tot allò que el vi amaga

Esdevenir un referent nacional i convertir-se en el pal de paller de l'oferta enoturística del Penedès. Aquests són, ni més ni menys, els reptes que té el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vinseum, ara que ja ha reobert les portes al renovat Palau Reial de Vilafranca. «L'edifici [sotmès a una reforma integral que ha durat dos anys i mig] ha obert amb totes les garanties perquè els visitants que vinguin a veure l'exposició aprenguin i s'emocionin amb el vi i amb la cultura que l'envolta», promet el president de la junta de Vinseum, Josep Soler. L'última paraula, però, la té el públic, que no podia haver rebut millor la reobertura del museu, el 6 d'octubre. En un mes i mig, fins a mig novembre, han vist l'exposició 2.750 persones.

Vinseum endinsa el visitant en la cultura del vi i el convida a explorar la seva història i tradició apel·lant als sentits i a les emocions i els records que provoca. La museografia, dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes, recupera peces emblemàtiques del món del vi, però també dels fons d'art i ceràmica, arqueologia i geologia de Vinseum, imprescindibles per teixir la història d'un territori marcat pel cultiu de la vinya i la producció del vi des de temps remots. Una tradició que té com a punt de partida unes llavors de vinya, carbonitzades, que es van trobar al turó de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès i que daten del segle VII aC. Aquest petit tresor ens parla d'una vinya que ja era productiva ara fa gairebé 2.700 anys i no ha de passar desapercebut al visitant, ja que és una de les joies de l'exposició. Ho són també unes pintures de Josep Mirabent que reprodueixen les varietats de raïm més habituals al Penedès al segle XIX. Són varietats que es cultivaven a Europa abans que la plaga de la fil·loxera assolés les vinyes, i algunes ja no existeixen, cosa que reforça la vàlua d'aquesta col·lecció. «El fet de reconèixer les varietats de raïm és un tema molt present encara en el sector del vi; molts elaboradors estan tendint a recuperar antigues varietats que es creien obsoletes i a les quals ara se'ls veu un potencial superior al de moltes de les que han vingut de lluny», explica el director del museu, Xavier Fornos.

L'exposició, de 500 m², fa un repàs del lligam amb la terra i el passat, del procés d'elaboració del vi, de la seva comercialització, de l'impacte en la vida de la gent i dels debats al voltant del vi i de la vinya. «Volíem que fos una exposició que fes pensar, que emocionés i que deixés el visitant amb ganes de tornar i amb curiositat», apunta Soler. El punt d'inici del recorregut és al tercer pis i, a partir d'aquí, el visitant va baixant fins a passar pels diferents espais: Rebost, que és el pròleg; Tirs, una zona per descobrir els orígens mítics del vi i també què és la vinya, d'on ve i els treballs que acompanyen el seu conreu; Clos, que reprodueix el clima de foscor i silenci dels cellers; Moll, símbol del comerç i del viatge; Taula, l'espai del plaer, de la conversa i la discussió; i, finalment, Aplec, on es despleguen petites històries de vida relacionades amb la vinya, els protagonistes de les quals representen el lligam amb el territori. Una audioguia orienta el visitant per les sales i aquest pot acabar el recorregut degustant una copa de vi o cava a la taverna de Vinseum, que també obre fora de l'horari habitual del museu. El contingut de l'exposició és dens i es fa difícil absorbir-lo tot d'una sola vegada. «Hi ha una proposta de trajecte ràpid [una hora i quart], per fer-se una idea de tot el que s'explica, però es pot ampliar en funció de la curiositat de cadascú; el visitant pot venir tres, quatre, cinc vegades i descobrir sempre aspectes nous de la vitivinicultura catalana”, assegura Fornos. A banda de la taverna, el Palau té també un nou auditori i una botiga, que acaben d'omplir els 1.800 m² de superfície útil de l'edifici.