La barrera: 130.000 habitants
L'Ajuntament coneix els límits que imposen les infraestructures però les vol aprofitar per crear una altra façana urbana
El nou pla d'ordenació urbanística municipal ha de ser l'eina que ajudi l'Ajuntament de Reus a obtenir una radiografia de la ciutat. En el proper ple –o com a molt estirar, en el següent– es preveu que es pugui aprovar per moció d'alcaldia la memòria del pla de participació, la constitució del consell assessor urbanístic i la constitució de la comissió especial que seguirà de prop tot el procés. D'aquesta manera és com preveu el govern municipal posar fil a l'agulla en l'elaboració d'un document que també ha de dibuixar el futur creixement de la ciutat. El text substituirà l'actual POUM, que després de poc més de deu anys ja ha quedat obsolet.
El regidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà, va reconèixer que «l'hem hagut de modificar bastant perquè han passat moltes coses». El nou planejament de la ciutat, doncs, es farà d'aquí a vuit anys, tal com és «recomanable», però «no forçosament» s'haurà d'allargar dos quadriennis si les previsions varien. El que sí que vol deixar clar el responsable d'una de les àrees que més sotracs ha tingut aquesta legislatura, amb el cas del projecte urbanístic de la Sedera i amb la presentació del projecte de l'àrea residencial estratègica –serà la més gran de Catalunya–, és que es vol vigilar a l'hora de delimitar el creixement en nombre d'habitants, i per això es fixa la barrera dels 130.000 o 140.000 nous reusencs, uns 20.000 més que ara. De fet, l'any passat l'Ajuntament va aprovar el pla local d'habitatge, un document que ara «no deixa de ser una part essencial del POUM», segons Bergadà. Ho és perquè ara se sap que la demanda des d'ara i fins al 2016 es preveu de 14.500 habitatges nous, tot i que la capacitat per absorbir-ne més puja per sobre dels 18.000, segons les conclusions extretes del document. No obstant això, es calcula que un 8% dels habitatges de la ciutat estan desocupats, però el responsable de l'àrea hi treu importància perquè la xifra hauria de vorejar el 30-40%. Bergadà ho valora positivament perquè si estan buits és que «els propietaris no volen especular» i, per tant, això no obliga l'administració local a procedir al lloguer forçós.
Les infraestructures, la «muralla» de la ciutat.
La construcció, els últims anys, de les rondes, ha fet que la ciutat de Reus «tingui un munt de portes d'entrada» i per això l'àrea d'Urbanisme vol posar ordre als accessos de la ciutat. Sens dubte, el més important és la de connexió amb la T-11, al carrer Major del Camp. Aquesta carretera (vegeu el gràfic) posa fre, irremeiablement, a l'expansió pel sud i l'oest de la ciutat; dos àmbits, d'altra banda, on l'Ajuntament ha actuat amb contundència des del punt de vista residencial. A més, la via de tren que ve de Tarragona penetra des del sud i es desplaça cap a llevant, on el consistori vol planificar-hi un àmbit que combini diferents usos, com ara el residencial, el comercial i l'industrial, tot i que a la part més extrema la carretera C-14 fa de mur. Per Bergadà, doncs, es tracta «no només de millorar els elements físics urbanístics sinó també els accessos» per tal de tenir ben delimitada la ciutat, ja que també es troba amb la barrera de l'aeroport, que per qüestions d'afeccions no permet que la ciutat creixi en la seva direcció, cap a l'est. Així, la zona nord de la ciutat, on hi va l'ARE, és l'única que no està afectada pel pas de cap infraestructura territorial.
S'eliminarà el pont de l'avinguda Tarragona
Un dels paràmetres més importants que ha de resoldre el pla general d'ordenació urbanística de Reus és l'accés més important de la ciutat, el de la T-11, que connecta amb Tarragona i que ja es coneix com el carrer Major del Camp. És obvi que Tarragona i la Canonja, per on discorre la via, també tenen feina per fer, però pel que afecta la ciutat de Reus, Bergadà té molt clar que el POUM ha de resoldre l'entrada per l'avinguda de Tarragona, des del Reus Ploms fins a la rotonda de les oliveres. L'Ajuntament no s'hi ha aplicat abans perquè «necessitàvem que anés avançant el tema del ferrocarril, de la variant, i del canvi de rasant de l'actual traçat». Ara, però, es pot plantejar que «a mig termini» desaparegui aquest pont i també el de la via de Bellissens. El que l'àrea d'Urbanisme planteja és rebaixar-los fins a la cota zero perquè «desapareguin». Això es podrà fer «deprimint la rasant» del tren «sense arribar a processos de soterrament». I és que l'actual traçat es vol mantenir perquè possibilitarà la construcció d'una segona estació. Aquestes dues vies discorren gairebé en paral·lel i abracen el nou projecte empresarial, de serveis i residencial, el Tecnoparc, i el campus universitari Bellissens.
