Palafrugell suspèn llicències en l’àmbit del PDU del litoral
El ple del consistori aprova el tràmit per cercar el diàleg amb els promotors amb drets consolidats i mirar de conciliar l’impacte dels projectes, no afectats pel pla, amb la normativa que sí que regeix
Tenen un any de marge, tot i que volen acabar abans
El nou alcalde de Palafrugell, Joan Vigas (Som Gent del Poble), va apostar en el seu discurs d’investidura per revisar l’encaix de les llicències d’obres i edificabilitat prevista en els sectors municipals més sensibles del litoral, fins a final de mandat. I ho faran a través d’una moratòria d’un any, aprovada dimarts pel ple, per a grans projectes en espais dels nuclis del litoral.
El pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles al litoral de la Costa Brava, aprovat l’any passat, no va entrar a retallar o excloure drets d’edificació en cap parcel·la del terme, ja que el planejament urbanístic municipal (POUM) ja estava adaptat a l’ordenació del pla territorial parcial gironí. Però els nous projectes igualment s’han de sotmetre a la “normativa d’integració paisatgística” que emana del document, i en què imperen criteris restrictius en pro de la integració paisatgística.
Vigas aposta pel “diàleg amb els promotors, cas per cas, i no tant per retallar els aprofitaments urbanístics”, sinó pels “criteris de qualitat paisatgística, ambiental i de sostenibilitat”. Pel que fa a la durada de la moratòria, d’un màxim d’un any, coincidiria amb el període que queda per tancar el mandat, però el nou alcalde admet que “podria durar menys temps, potser sis mesos” només, si avancen les converses sobre alguns sectors que fa anys que resten latents, però que podrien aflorar en el moment que els propietaris decideixin.
Deures de SOS Costa Brava
Irene Gisbert, portaveu de SOS Costa Brava a Palafrugell, valorava ahir el moviment com a “molt bona notícia”, en declaracions a Ràdio Palafrugell, però ja assenyalava sobre el mapa alguns dels sectors calents que els amoïnen dins del terme municipal.
Gisbert posava diversos exemples, com ara els 50 habitatges previstos a la pineda del Canadell i l’endegament del tram final de la riera –a Calella–, els desenvolupaments pendents a la muntanya de Sant Sebastià –a la part alta de Llafranc– i dues parcel·les boscoses més a Aigua Xelida –una de residencial i una altra d’hotelera–. Finalment, també el bosc de Can Llor, també a Tamariu. Però lamentava que, en el cas de la promoció Aiguacel, els plans d’urbanització continuïn endavant. I sostenia que s’hauria d’haver sancionat la promotora per la tala d’arbrat sense llicència del 2018.
Menys habitatges
Aleshores, la promoció immobiliària a Aigua Xelida ja havia començat a comercialitzar 33 habitatges a la venda, que finalment han estat reduïts a 15. Per a Vigas, és la filosofia a aplicar, amb “menys pressió sobre el terreny” pel que fa a capacitat residencial, trànsit de vehicles –i també possibilitant reduir amplada de vials, superfície de nous carrers a urbanitzar, o conservar arbrat i zones enjardinades sobre la realitat existent, en comptes de nous jardins sobre lloses de formigó–. Però al marge de la voluntat municipal hi ha una normativa que Vigas recorda que “admet interpretacions i lectures”, i diversos consistoris del Baix Empordà l’any passat ja van demanar que es concretés, però que vigila drenatges, limita moviments de terres i les modificacions de relleu, demana evitar tales massives o protegir corredors naturals i les vistes panoràmiques, tant per als de dins com per als de fora.
LES XIFRES
El litigi pel xalet del Golfet, sense novetats
Un cas particular, però paradigmàtic al municipi, el del controvertit xalet del Golfet denunciat per l’associació adscrita a SOS Costa Brava, continua sense novetats judicials, ni tampoc polítiques. Vigas mantindrà la línia d’acció impulsada per ERC des que va arribar al govern, el 2017, i tot i la crítica al projecte, opten per defensar l’actuació dels tècnics municipals que el van visar, per “no tirar pedres contra el teulat propi”.
