Pluja de milions per rehabilitar més de 13.500 pisos de l’àrea metropolitana
El Consorci Metropolità de l’Habitatge impulsa, amb una dotació de 100 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, una convocatòria per millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges
Els propietaris d’edificis d’habitatges de l’àrea metropolitana de Barcelona que presentin dèficits estructurals o de conservació es podran acollir als ajuts que el Consorci Metropolità de l’Habitatge destinarà a rehabilitar-los. Totes les comunitats de propietaris d’edificis podran sol·licitar subvencions de fins al 80% del cost de l’obra, depenent de l’abast de la intervenció que s’hi faci.
Aquesta ambiciosa convocatòria per a la renovació del parc d’habitatges, que s’executarà en cinc anys (2022-2026), suposarà una inversió total de 100 milions d’euros que provenen dels fons europeus Next Generation. Els ajuts públics d’enguany, per al primer exercici del període 2022-2026, estan dotats amb 37.796.684 euros. Des del Consorci Metropolità de l’Habitatge calculen que unes 35.000 persones es beneficiaran d’aquesta convocatòria.
Els objectius específics d’aquesta convocatòria són millorar l’eficiència energètica dels habitatges que han quedat obsolets i la integració de fonts d’energia renovables que, alhora, suposin una millora de la conservació i de la seguretat d’utilització. Les principals intervencions que es proposen als edificis afectats són la renovació de façanes i cobertes, amb la incorporació d’aïllaments, la construcció de nous ascensors i l’actualització d’instal·lacions comunitàries, entre altres actuacions.
Els quatre objectius de la convocatòria
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, destaca les quatre principals pretensions de la convocatòria: “Potenciar la lluita contra l’emergència climàtica a través de l’eficiència energètica, millorar la integració urbana i reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables, fomentar la revitalització econòmica d’un sector amb fort potencial de creixement, i garantir l’accessibilitat universal als habitatges.”
Ajuts de fins al 100%
En funció de l’eficiència energètica que s’obtingui un cop rehabilitat l’edifici, les subvencions podran arribar fins al 80%, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge. Tanmateix, els propietaris que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica podran accedir a ajuts de fins al 100% de l’import que els correspongui pagar per les obres de rehabilitació. Amb aquesta subvenció s’evitarà que la situació econòmica dels propietaris impedeixi l’execució de les obres de rehabilitació per impossibilitat de fer front al pagament.
Avantatges fiscals
La convocatòria d’ajuts, operativa des del 2 de maig passat, preveu un sistema de concurrència no competitiva, de manera que les comunitats de propietaris dels edificis que presentin les sol·licituds primer tindran més possibilitats d’obtenir les subvencions en cas que s’exhaureixin els fons. Cal destacar com a novetat que aquests ajuts no suposen cap gravamen en la declaració de la renda ja que n’estan exempts i, alhora, la despesa de rehabilitació aportada per cada propietari es pot desgravar fins a un 60% durant quatre anys. Per poder accedir als ajuts, les comunitats de propietaris han d’aprovar, com a mínim per majoria simple, el projecte de rehabilitació de l’edifici i el pressupost que s’hi destinarà. El director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge, José Antonio Artímez, insisteix que l’activació d’aquests ajuts públics és una “oportunitat d’or” per a les comunitats de propietaris que no deixa ningú al marge, ja que s’ha subscrit un acord amb diverses entitats bancàries per oferir un pla de finançament de fins a quinze anys i a interès baix perquè les famílies amb menys recursos s’hi puguin acollir per assumir la part de la seva aportació.
Edificis obsolets
Dels 607.755 habitatges censats als 35 municipis de l’àrea metropolitana, excepte la ciutat de Barcelona, 414.147 (un 70%) van ser construïts abans de 1981 i la majoria necessiten obres de rehabilitació que poden millorar considerablement la seva eficiència energètica i les condicions de vida de les persones que hi viuen. Aquests habitatges majoritàriament estan situats en edificis de pisos que, sigui per una certa obsolescència física per antiguitat, o per manca de conservació, necessiten una reforma integral ja que les tècniques utilitzades a l’època, com ara aïllaments pobres o ventilació deficient, són causa d’un mal comportament energètic significatiu. La pandèmia ha fet encara més evident la necessitat d’actualitzar les prestacions del parc metropolità d’habitatges, especialment per millorar les condicions de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica.
Tramitar els ajuts
Per a la tramitació dels ajuts, el Consorci Metropolità de l’Habitatge ha establert un procediment nou que permet fer una gestió telemàtica, simplificar els tràmits i agilitzar-los internament per evitar endarreriments en l’execució de les obres. La tramitació telemàtica s’ha de fer a través de l’enllaç www.cmh.cat. La convocatòria preveu un sistema de concurrència no competitiva, de manera que els edificis que presentin les sol·licituds primer tindran més possibilitats d’obtenir les subvencions en cas que s’exhaureixin els fons. Per demanar més informació o consultar dubtes, el Consorci ha posat a disposició dels interessats l’adreça de correu electrònic [email protected].
Els edificis generen el 40% de les emissions contaminants
Els edificis vells no són només una font de malbaratament d’energia sinó que generen pràcticament el 40% de les emissions contaminants a les grans ciutats. La lluita contra la contaminació dels vehicles ha monopolitzat bona part del debat social, però no ha permès visibilitzar el problema que suposen els habitatges antics que no s’han reformat des de fa més de quaranta anys.
El director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge, José Antonio Artímez, insisteix que cal fer pedagogia per explicar a la ciutadania que un bon aïllament tèrmic de la casa no només té beneficis per a qui hi viu sinó que permet reduir, i molt, les emissions contaminants. En aquest sentit, Artímez assenyala que les mesures clau són la millora de tancaments, com ara portes i finestres, i el correcte aïllament de façanes i cobertes.