Sarrià, en peu de guerra
La plataforma en defensa de Can Raventós insta Collboni a acatar el TSJC en cas que constati irregularitats en la tramitació dels pisos de luxe
Els veïns duran a la fiscalia l’informe d’Antifrau, que hi detecta “conflictes d’interès aparents”, i preparen protestes conjuntes amb altres causes
Setmana moguda per a la vintena d’entitats de Sarrià que integren la plataforma Defensem Can Raventós, la masia del segle XIX dels carrers de Bonaplata i Fontcoberta al jardí de la qual, d’uns 1.700 m² de superfície, es preveu la construcció de pisos de luxe però que els veïns volen que passi a mans públiques. La plataforma ha escrit una carta oberta a l’alcalde, Jaume Collboni; la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Urbanisme, Laia Bonet, i la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Maria Eugènia Gay, en què reclamen la represa immediata de les negociacions amb els propietaris per arribar a un acord de permuta urbanística que eviti danys majors a les arques municipals, l’aturada de les obres de manera preventiva i el compromís d’acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) en el cas que es dirimeixin irregularitats administratives o urbanístiques, així com no impugnar-la al Tribunal Suprem. “Els més de 2.000 membres de la plataforma estem especialment preocupats per les presumptes irregularitats tècniques i administratives que s’hagin pogut cometre en l’aprovació del pla especial integral i de millora (Peimu) de Can Raventós. També ens alarma el possible tracte de favor comès per part de determinats responsables municipals d’aquell moment, amb els propietaris i el fons d’inversió que vol construir els pisos de luxe”, afirmen. Els veïns apuntalen la seva reivindicació amb l’informe de l’Oficina Antifrau, que “confirma que ha detectat incidències en la tramitació del Peimu”.
L’assemblea de dilluns va servir per acordar la presentació davant la fiscalia de l’informe d’Antifrau, que malgrat que no veu “influències indegudes” en el procediment, sí que constata “l’existència de conflictes d’interès aparents en responsables municipals que no han estat degudament gestionats per l’ens local”. A la carta, a la qual ha tingut accés El Punt Avui, els veïns recullen la recomanació d’Antifrau a l’Ajuntament perquè expliqui els raonaments i les decisions en matèria urbanística després de detectar “incidències” en la tramitació, que va tenir lloc el 2016.
La plataforma va denunciar que en aquell moment el regidor del districte de Sarrià era Albert Batlle, del partit Units per Avançar, integrat al grup municipal del PSC, i que l’empresa promotora dels pisos la presidia l’aleshores secretari d’organització d’aquesta formació, Salvador Ferran Pérez-Portabella. Fonts d’Units per Avançar recalquen que aquest projecte va ser aprovat pels comuns al govern municipal i que no va ser cap iniciativa de la seva formació política. També remarquen que l’informe d’Antifrau conclou que no hi ha cas, i que la prova és que si hagués detectat alguna irregularitat, la mateixa oficina ho hauria dut a la fiscalia.
Fonts municipals del districte recorden que el govern va intentar una permuta de terrenys amb els propietaris, però no ho van acceptar. “L’Ajuntament diu que la promotora es va aixecar de la taula i la promotora diu que qui s’ha aixecat de la taula és l’Ajuntament. A la promotora li és igual construir aquí que a les Glòries, que és on els donaven els terrenys en permuta”, asseguren portaveus de la plataforma. “És escandalós, tothom podria tenir una solució favorable, però els lobbies s’han instal·lat al govern municipal. La promotora ens diu que dia que està parat, dia que cobrarà per la indemnització que se li haurà de pagar. Veurem què significa per a les arques municipals”, hi afegeixen.
Així mateix, denuncien que la regidora Gay no es vol ni reunir amb ells i han acordat personar-se en audiència pública per exigir-li explicacions: “Volem que el districte prengui posició i trenqui el silenci respecte a la situació actual, que digui clarament quina és la seva posició.” En aquest sentit, fonts municipals recalquen que Gay els ha escoltat i contestat en les intervencions en audiències públiques i consells de barri. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, en l’última comissió d’Urbanisme, el desembre passat, va replicar al prec d’ERC perquè s’aturin les obres que el govern es limita a donar continuïtat a les decisions preses en el mandat passat i que hi ha una llicència d’obres adjudicada que no pot revertir: “Està en vigor i ha passat tots els tràmits reglamentaris i els informes preceptius, legalment no podem instar l’aturada de les obres de manera preventiva.”
Paral·lelament, els contraris als pisos de luxe estan preparant mobilitzacions amb la resta de causes candents de Sarrià. “La senyora Gai no ens vol rebre ni a nosaltres, ni als defensors del carril bici de la Via Augusta, ni als castellers, que demanen un local. Farem una manifestació comuna. Voldríem que Can Raventós fos, al matí, un centre de dia per a avis públic –som l’únic barri de Barcelona que no en té– i, a la tarda, un espai per a les entitats de cultura tradicional i popular”, anhelen. Tot plegat, regat amb un jardí climàtic.
Actualment, de fet, les obres estan aturades, però el jardí històric és història. A l’agost les màquines van arrasar-lo: “Només han protegit els cinc arbres del davant, catalogats per Parcs i Jardins, i dos més al darrere. Hi havia un pi canari de l’alçada de cinc pisos, l’únic de Barcelona. Ja no hi és”, lamenten.
En la recerca de les mil i una maneres d’aturar el projecte, la plataforma va trucar a la porta del Servei d’Arqueologia de Barcelona perquè fes un informe del subsol. “Els treballs es van aturar pel pont del Pilar perquè no hi havia un informe arqueològic. A Ciutat Vella, quan aixeques una pedra, tens l’obligació de fer un informe, preceptivament. A Sarrià, no, però a partir de Can Raventós, a Sarrià, també”, celebren.
Retrobar l’estil de vida d’un poble
La casa figura en el Catàleg d’Edificis Protegits del districte, aprovat el juny del 2000, i el jardí era considerat l’últim jardí històric del nucli de Sarrià que recollia el testimoni del seu passat agrícola i de l’estil de vida de la burgesia catalana, en paraules de la plataforma, curiosament, les mateixes que utilitza la promotora que l’ha arrasat. Els primers habitatges planificats es poden espiar en el seu web. Els venen com a “pisos d’obra nova d’alt nivell, d’una, dues o tres habitacions, amb àmplies terrasses i jardins”. “Viure a Can Raventós és retrobar-te amb l’estil de vida d’un poble”, diuen. El més barat costa 842.000 euros (64,5 m², sense balcó) i el més car, 2,1 milions. “Trenca el model de la Barcelona que coneixem, tampoc són pisos per al veïnat, són per a especuladors, estrangers que vulguin fer inversió aquí. El veí ha de marxar perquè no els pot comprar”, censura la plataforma.
