Urbanisme

Barri nou a l’horta vella

L’Ajuntament de Terrassa planeja el nou barri de Can Bosch, amb 2.300 habitatges, al sud en una zona plena d’horts i barraques

La propietat enderroca les construccions desallotjades per ordre judicial al juny i alguns damnificats creen una associació

Estan en tràmit per crear l’associació d’agricultors de la riera i continuar l’activitat en sòl cedit pel consistori

L’horta desordenada i les barraques d’autoconstrucció al sud de Terrassa, entre la riera del Palau i la carretera de Rubí, més enllà del barri de Can Jofresa, ja són història. Gairebé tota la zona, on unes 150 persones feinejaven des de fa dècades –moltes pagant lloguer– i on també vivien una desena de persones, ara és un munt de runa que va sortint amb comptagotes després que la propietat, a finals de juny i per ordre judicial, els comuniqués que els feien fora després d’un procés iniciat fa uns anys. Sofàs, cadires de plàstic, totxanes, cobertes de fibrociment, planxes de ferro, tubs i mobiliari urbà, entre altres objectes, s’amunteguen en aquest espai que a la llarga s’ha de convertir en el nou barri de Can Bosch, que donava nom a la masia centenària que va ser enderrocada per construir a pocs metres el barri de Can Jofresa –nom d’un altre mas veí–, que va edificar als anys 70 del segle passat l’Institut Nacional de l’Habitatge i que consta de 24 blocs de pisos.

La tramitació urbanística tot just inicia el camí després que, coincidint amb el final de mandat, l’equip de govern presentés un avanç de modificació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del 2003 per fer un nou barri residencial a l’àmbit del Palau Nord, amb la previsió que s’hi aixequin un màxim de 2.300 pisos –abans 509–, amb l’obligació que el 50% siguin de protecció oficial (HPO). El document embrionari d’intencions situa dues zones d’habitatges entre la carretera de Rubí i l’avinguda de Santa Eulàlia, però el consistori no dona cap calendari mentre treballa en la resposta a dues al·legacions, ja que abans encara haurà de passar pel ple dues vegades més i obtenir el vistiplau de la Generalitat, i el procés s’ha de repetir quan hi hagi el projecte urbanístic. A grans trets, es redueix l’àmbit del sector de 407.044 m² a 290.771 m² i els 117.000 m² restants s’integraran a l’Anella Verda com a sòl no urbanitzable. El 2003 s’havia dissenyat com un pol d’atracció per a nova indústria i el sector terciari, que havia d’ocupar el 90% del sector, i la resta era per a habitatge. El canvi deixa el sector terciari en un 10% del sector, manté dues cessions per a equipaments i s’incrementa la zona verda en 80.000 m² per ampliar el parc de Vallparadís.

Aquest inici de la transformació no ha estat exempt de polèmica i queixes dels usuaris dels horts des del primer intent de desallotjament al juny, un procés que es va prorrogar una setmana i que es va allargar fins a la tardor, deixant que alguns d’ells poguessin recollir les collites. Tot es va accelerar quan l’Ajuntament va decidir començar a aplicar la llei d’urbanisme i pentinar l’entorn per detectar activitats irregulars en sòl no urbanitzable al municipi, obrir expedients a les propietats i recordar-los que podrien actuar subsidiàriament si no posaven fi als assentaments irregulars, mentre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també descartava el cobriment de la riera del Palau i apostava per la renaturalització.

Alguns dels usuaris encara tenen a la retina el tracte rebut per la comitiva judicial al seu moment i lamenten que s’arribés a aquests situació, provocada més per alguns que hi acumulaven ferralla que no pas pels cultius d’horta. La Fanny és una de les usuàries que no hi han tornat des que hi van entrar les màquines al principi, però sap que està ple de deixalles perquè els ferrovellers ho han acabat de destrossar tot per poder-ho vendre, i no entén “tanta pressa” per fer-los fora quan està tot “deixat i ple d’uralita”. Com també comenta l’Antonio, “tot just ara comencen a enderrocar barraques i la gestió del triatge dels residus ha sigut nefasta”. El govern diu que la propietat hi continua treballant i que encara no han donat per finalitzades les tasques de neteja. Ara alguns usuaris han decidit, expliquen, continuar cultivant a l’altra banda de la riera, prop de la C-16, on encara queden alguns dels horts.

Mentrestant l’Antonio i 43 persones més han decidit constituir-se legalment com a associació d’agricultors de la riera i esperen que la Generalitat els doni el vistiplau definitiu en el termini de tres mesos. L’objectiu, seguint el que els ha indicat l’àrea de Medi Ambient, és aconseguir que els cedeixin un terreny municipal com ja passa amb la catorzena d’associacions que tenen horts socials, i esperen que el govern compleixi el seu compromís.

En tot el procés han tingut el suport del Sindicat de Llogateres i de La Paparola-Assemblea Ecologista de Terrassa, ja des dels primers intents de desallotjament. Denuncien que la proposta de nou barri és una operació d’“especulació immobiliària” en una zona de valor ambiental a la llera de la riera amb molt potencial agrari i social, i recordaven que no es va donar cap alternativa d’habitatge a les deu persones que hi vivien. Des de l’Ajuntament parlen de nou casos, i afirmen que en dos d’aquests casos mantenen encara una relació mínima. Dormen en cases d’amics, a vegades en horts o habitacions de lloguer, i a un d’ells, com en quatre altres casos que van atendre després del desnonament i que no van tornar, el van empadronar a Serveis Socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.