Els autocars turístics, sota terra

Aparcaments subterranis per a autocars turístics a sota de la plaça de braus de la Monumental, o a sota de la renovada plaça de Pablo Neruda (a la confluència entre Aragó i la Diagonal), o a sota de l’anomenada illa de les Aigües (a Mallorca, entre Lepant i Marina). Són tres dels cinc emplaçaments que l’Associació de Veïns Sagrada Família proposa per resoldre de manera definitiva el problema de mobilitat que genera l’encotxament i el desencotxament de turistes als carrers adjacents al temple expiatori. Els altres dos indrets prefereixen no revelar-los encara perquè no es frustrin d’entrada, però tots cinc són “prou a prop” de la Sagrada Família, segons el responsable d’Urbanisme de l’entitat veïnal, Gabriel Mercadal.

Els veïns estan estudiant els pros i els contres de cadascun dels cinc espais i tenen un arquitecte col·laborant-hi. Calculen que a sota de la plaça de Neruda hi cabrien més d’una trentena d’autocars, uns quants més que sota de la Monumental. En el primer cas, caldria, però, aixecar la zona verda que hi ha al damunt i refer la remodelació acabada d’enllestir coincidint amb les obres del tramvia de la Diagonal. En el cas de la Monumental, caldria negociar-ho amb el propietari. I en el de l’illa de les Aigües, es dona la circumstància que el patronat del temple va comprar a Agbar el 2019 una parcel·la entre els números 424 i 432 del carrer de Mallorca. És on sempre s’ha dit que es reallotjarien els veïns afectats per l’eventual enderroc de l’edifici del davant de la façana del temple.Es tracta d’un sòl qualificat com a verd que l’associació veïnal proposa des de fa anys que es permuti pel de la fàbrica Damm, que el planejament reserva a equipaments. En qualsevol cas, l’entitat considera que els aparcaments subterranis els hauria de pagar d’una manera o altra el patronat del temple.

L’Ajuntament va començar a eliminar places de desencotxament al febrer. Se n’han retallat set a Padilla i Consell de Cent i se n’han creat tres de noves a Marina, entre Diputació i Consell de Cent que dilluns es posaran en funcionament. Fonts del districte de l’Eixample defensen que la proposta de Zona Bus que han dissenyat dona resposta a bona part de les peticions veïnals i asseguren que en aquests moments no es planteja cap pàrquing subterrani. Insisteixen que es tracta d’una “solució definitiva”.

Tanmateix, els veïns consideren que la reordenació de places actual és només una solució transitòria. “Els autocars al principi paraven a la plaça de la Sagrada Família, després van parar a Mallorca i, ara, a Marina. Els van movent d’un costat a l’altre emprenyant uns veïns o uns altres. Això no és una solució a llarg termini, perquè el nombre d’autocars ha anat creixent desmesuradament i al lloc on han de desencotxar no hi caben”, explica Mercadal, que malgrat tot reconeix la bona voluntat de l’Ajuntament.

Els veïns han previst la possibilitat d’allunyar els punts de desencotxament, però admeten que això podria saturar el transport públic –com ha passat al Park Güell–, implicaria l’habilitació de llançadores, més desencotxaments i queixes dels operadors turístics, que malden per no retallar temps de visita al monument als seus clients. Per tant, “la solució més adient és que hi hagi aparcaments subterranis”, resol Mercadal. En aquest sentit, tenen prevista una visita al maig al Col·legi d’Arquitectes per aprofundir en la viabilitat d’aquesta mesura.

Però la problemàtica amb els autocars no és només el desencotxament. Els pàrquings més allunyats els utilitzen com a aparcaments d’espera mentre els turistes visiten el temple i estan permesos de 8 del matí a 8 del vespre, però a les nits els veïns també hi han detectat la presència d’autocars, sovint amb el motor engegat. Igualment, denuncien el greuge comparatiu que suposa que si els veïns hi aparquen durant el dia de seguida se’ls endú el cotxe la grua, però durant la nit s’hi posen tranquil·lament autocars ocupant tres places fora d’hores.

Comptat i debatut, “el problema del barri és que el temple no hi cap”, no només físicament, sinó també pel volum de turistes que mou, en paraules de Mercadal. Quan es va començar a aixecar, a la zona només hi havia magatzems, indústries i solars buits. Era un subbarri agrícola de Sant Martí de Provençals. “El barri existia molt abans que el temple, que va aparèixer a començaments del segle XX i no va créixer perquè no tenia diners; si hagués comprat els solars del voltant, no hi hauria hagut cap problema, perquè no s’hi hauria edificat”, reflexiona Mercadal. Però la ciutat i el temple van créixer fins al punt que el nom de “Sagrada Família” ha substituït “el Poblet”, com es coneixia el barri.