El TSJC tomba el pla urbanístic dels pisos de luxe al jardí de Can Raventós de Sarrià

El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha estimat el recurs de la Plataforma Defensem Can Raventós i ha anul·lat l’acord del plenari del Consell Municipal de Barcelona del 23 de setembre de 2020, quan governaven els comuns i el PSC, que comportava l’aprovació definitiva del Pla Especial Integral i de Millora Urbana (PEIMU) per a l’ordenació de la polèmica parcel·la de Sarrià dels carrers de Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 per fer-hi pisos de luxe.

La plataforma ho celebra com “una gran victòria ciutadana a favor de la protecció del patrimoni històric, cultural, paisatgístic i natural de Barcelona”. La secció segona de la sala del contenciós administratiu del TSJC va estimar el recurs el 24 d’abril. La justícia condemna l’Ajuntament a pagar les costes un cop demostrat que el pla contravé normatives urbanístiques de rang superior: el Catàleg de Patrimoni Historicoartístic de Barcelona, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i el Catàleg del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que obliga a deixar una franja de protecció lliure de deu metres al voltant la casa de Can Raventós. També trepitja la modificació del Pla General Metropolità del Centre Històric de Sarrià, aprovada al desembre de 2008, que recull la franja de protecció preceptiva que tant la plataforma com l’associació veïnal de Sarrià advertien des de l’inici del procés que calia respectar. Així ho van denunciar en les al·legacions al pla urbanístic.

Tanmateix, la promoció de pisos de luxe continuava endavant, amb el vistiplau de l’administració municipal, i es va arribar a destruir la gran part del jardí.

La sentència conclou que “el pla especial objecte de recurs no ha respectat el límit dels deu metres d’amplada al voltant de la casa Raventós que estableix la normativa urbanística d’aplicació i no s’ha ajustat a la seva finalitat, que no és altra que la de revaloritzar la casa Raventós, protegida, i el jardí que l’envolta”.

La plataforma assegura que un cop la sentència esdevingui ferma decaurà subsidiàriament la llicència d’obres que l’Ajuntament va atorgar en aplicació del pla.

Defensem Can Raventós va portar el cas a la justícia a principi del 2021 per evitar la construcció de fins a 59 pisos en un dels darrers jardins del nucli antic de Sarrià. El tribunal ho va admetre a tràmit el maig de 2021. Per tal de cobrir les despeses del procés, es va engegar una campanya de micromecenatge que va obtenir amb un ampli suport veïnal i va recaptar més de 7.000 euros amb petites aportacions del veïnat. L’oposició al projecte va ser reconeguda com la millor lluita de l’any 2021 per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya.

D’altra banda, el director d’investigacions de l’Oficina Antifrau, Manel Díaz Espiñeira, va resoldre fa uns mesos la denúncia presentada per la plataforma relativa a les presumptes irregularitats en la tramitació i de caire urbanístic que ara ha tombat la justícia fent saber a l’Ajuntament que s’havia constatat l’existència de conflictes d’interès aparents en responsables municipals “que no han estat degudament gestionats per l’ens local” i reclamava al consistori “reparar les lesions a la confiança pública, quan aquestes s’hagin produït.”

Ara la Plataforma reclama “que s’acabin les irregularitats” a Can Raventós i es respectin les disposicions normatives vigents, que l’Ajuntament accepti la sentència i no hi recorri en contra ni defensi amb fons públics un pla urbanístic de promoció privada “basat en una il·legalitat, tal i com ha sentenciat de forma contundent el TSJC” i que estudiï una fórmula que permeti a la propietat permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte o de la ciutat amb menys valor patrimonial, de manera que tant l’edifici de Can Raventós com la totalitat del jardí passin a ser d’ús públic.

Igualment demanen que l’edifici allotgi un equipament que pugui actuar com a refugi climàtic per al barri amb un centre de dia per a la gent gran compatible i complementari amb un espai per a les entitats del barri que no disposen de local, com ara les de cultura popular i els col·lectius de joves. Finalment, exigeixen la requalificació posterior del jardí com a zona verda per al gaudi dels veïns.