societat
Concurs a Barcelona per transformar 17 parets mitgeres als deu districtes
La crida forma part del llegat que la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 deixarà a la ciutat
Barcelona llança un concurs internacional per transformar 17 parets mitgeres als deu districtes i millorar així l’entorn urbà. L’objectiu és dotar de significat parets avui anònimes i sense cap protagonisme i transformar-les amb propostes com ara fer-hi un jardí vertical. S’avaluaran idees que proposin millorar la qualitat urbana, l’habitabilitat dels habitatges, la sostenibilitat i la biodiversitat, segons han explicat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, i l’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas. La crida, feta conjuntament amb la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes, és el primer pas cap a la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i forma part del llegat que l’esdeveniment deixarà a la ciutat.
El concurs d’idees el llancen l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mies van der Rohe i és de caràcter internacional. La convocatòria està avalada per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i seguint els criteris de la UNESCO, El concurs es dirigeix a arquitectes joves, de manera que un dels requisits serà que les propostes les presentin arquitectes titulats a qualsevol país del món i menors de 35 anys. Pel que fa al calendari, el període de presentació d’idees està obert des d’avui fins al 5 d’agost. El 25 de setembre s’anunciaran els guanyadors i, en total, el concurs conté una dotació de 52.500 euros en premis.
L’objectiu és que les mitgeres es puguin inaugurar a partir de la primavera del 2026 com a part del programa d’activitats de la Capital Mundial de l’Arquitectura. Segons ha explicat Buhigas, en altres ocasions les capitalitats porten implícit petites construccions o pavellons, mentre que Barcelona volia que el llegat fos una empremta a la ciutat de com l’arquitectura “transforma la vida de les persones”. Per això, ha defensat, tot i que la transformació d’una mitgera pot semblar “menor” té un impacte en l’entorn urbà.
La dotació per a la implementació de les deu propostes seleccionades serà d’uns 5,3 milions d’euros i l’assumirà l’Ajuntament, amb l’excepció de les noves obertures, finestres i balconades, ja que com a béns particulars seran assumides al 50% per les propietats de cada habitatge.
Punt de partida
“Transformant les mitgeres podem aconseguir que la ciutat sigui més bonica, però també que alhora estigui més preparada per afrontar l’emergència climàtica”, ha dit Bonet, que ha citat com a exemples la instal·lació d’un jardí vertical o plaques fotovoltaiques en aquestes parets.
Segons Bonet, la filosofia darrere del concurs és millorar l’entorn urbà i la qualitat de l’espai públic, que també és “garantir la dignitat dels veïns” i construir una ciutat “més resilient” i més “saludable” per a tothom.
Fa vint-i-cinc anys l’Ajuntament va crear el Pla de remodelació de parets mitgeres de la ciutat de Barcelona, que vol millorar i fer valdre els indrets on s’implementa. Tot i que no n’ha donat detalls, Bonet ha dit que el concurs és el “punt de partida” per transformar moltes més mitgeres a la ciutat.
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU), té comptabilitzades unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l’espai públic de la ciutat. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici que, a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors.
A dia d’avui, del total de mitgeres que hi ha a la ciutat, 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície. Són parets divisòries d’immobles que no desapareixeran, ja que segons el planejament vigent no seran tapades per altres edificis, i que alhora confronten amb espais públics, amb l’impacte visual que això suposa.
