SANT FELIU DE GUÍXOLS
El govern guixolenc emparaula el sòl per poder renovar l’Asil Surís
El govern de Sant Feliu de Guíxols (TSF i el PSC) ha desencallat dos compromisos per poder aixecar un nou edifici de l’Asil Surís, el geriàtric públic més antic de la població. Els plans inicials passaven per fer una nova construcció a tocar de l’immoble històric d’inicis del segle XX, però implicava consumir bona part de l’espai enjardinat annex per als interns. Ara, han obert converses amb els dos propietaris principals del sector de millora urbana (SMU) de Can Buscarons –en l’illa del darrere– i si l’operació urbanística tira endavant, rebran una parcel·la de 1.313 metres quadrats. El solar té prou sostre per construir-hi 3.500 m² amb capacitat per a 120 usuaris, ha anunciat aquest migdia l’alcalde, Carles Motas.
En paral·lel, Motas i el primer tinent d’alcalde, Josep M. Muñoz, s’han reunit aquesta setmana amb el secretari general de Drets Socials de la Generalitat, Raúl Moreno, per presentar-li els primers esbossos d’una operació que aniria més enllà de l’asil, ja que connecta amb les altres dues illes de l’àmbit on el municipi cercarà promotors per a habitatges públics de lloguer. Moreno va veure bé el projecte i es va comprometre a incloure’l en els plans d’inversió d’un Departament que, assumia, “no ha desenvolupat cap residència a Catalunya amb fons propis” en els darrers dotze anys. Malgrat això, Motas i Muñoz admeten que és un projecte a anys vista, ja que el cost de l’edificació podria oscil·lar entre els 8 i els 10 milions d’euros. La residència també creixeria de la seixantena llarga de places actuals, en part concertades o privades, a les 120 amb voluntat que tendeixin a ser públiques o de concert al 100%.
La intenció és que vagin a càrrec de la Generalitat, però l’alcalde s’ofereix a “col·laborar-hi”. Alliberarien una despesa de manteniment que, en el mentrestant, el govern local ha incrementat fins als 910.000 euros aquest 2024, per al canvi de finestres o la reforma de lavabos de l’edifici actual.
Regeneració urbana
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, ha explicat que l’operació tot just arrencarà aquesta tardor, amb contactes amb la resta de propietaris i la constitució d’una junta de compensació per tirar endavant el planejament i repartir els drets d’edificació. Caldrà aprovar-lo al ple i el vistiplau d’Urbanisme de la Generalitat, però entre els primers esbossos apareixen també reserves per a habitatges de protecció oficial privats i el consistori preveu que s’hi podrien arribar a fer fins a 250 places d’aparcament, entre les privades i les públiques, jugant amb els desnivells del terreny. Muñoz, però, ha destacat l’operació de regeneració urbana que dona continuïtat a l’empresa fa vuit anys amb el Parc Central, amb espais verds enmig de totes les illes pendents de reurbanitzar i equipaments i habitatge social. Motas recordava que es tracta d’una zona industrial abandonada per les indústries sureres que van plegar a finals del segle XX, i densa. I equipara l’impacte dels projectes concatenats amb el del pla de barris del Puig i l’Eixample de Llevant.
Esbatussada al ple pels contractes menors de 2022
Al ple de dijous, el govern retia comptes d’un informe d’intervenció que els quatre grups de l’oposició van voler retratar, perquè el departament alertava de manca de control en l’adjudicació de contractes en l’anàlisi de l’exercici 2022, amb praxis com ara reiteració de contractes en una única empresa o algun de formalitzat un cop fets els treballs. Des de l’àrea al·leguen que no tenien prou personal per al control, i des del govern, prometen reforçar-la i en prenen nota. El regidor Josep Muñoz anunciava una central de compres i esgrimia la urgència, en determinats casos, a banda d’altres resolts, com ara el butlletí municipal. El debat, però, es va tensar quan el govern va defensar que no hi intervenien polítics, i els van retreure que el procediment es va aprovar al 2015 –Pere Albó (MES). O quan JxCat va repassar casos d’inhabilitació a l’Estat i Motas va trobar-hi a faltar el de Laura Borràs a l’Institució de les Lletres Catalanes, que també esmentava la interventora en l’informe de fiscalització.El debat del punt, sense votació, es va allargar dues hores llargues. Muñoz va defensar que eren 3,5 milions d’euros, només, respecte a 18,5 contractats amb concursos i amb la voluntat de defensar la concurrència de les petites empreses de Sant Feliu, un aspecte incòmode per al conjunt de grups, però que per ERC, també les pot acabar “posant en risc”.El debat va acabar amb la intervenció final de l’alcalde , Carles Motas, quan va fer públic que tenien factures pendents per un import de 298.000 euros del darrer govern de CiU i el PSC, al 2015. Va anunciar que no tenen intenció de pagar-les, “com a mínim fins que no hi hagi sentència judicial”, i va argumentar que era el primer cop que es veia forçat a dir-ho públicament i que també hi havien observat encàrrecs informals o no ben justificats o processats.La batussa política va continuar amb el debat d’una moció per restituir l’estelada en un pal adossat a la façana de l’Ajuntament per la banda de la plaça del Mercat - 1 d’Octubre, a instància de l’ANC i proposada conjuntament per Junts, ERC i MES. En aquest cas, GdC es va desmarcar de la proposta, a més del PSC, i TSF també va votar en bloc la negativa a la restitució. Tant el portaveu de Junts, Josep Saballs, com l’alcalde, Carles Motas, van argumentar la negativa pel fet que ja hi ha altres estelades al passeig, que no retiren tot i les demandes que reben, i com a queixa pel fet que els mateixos partits independentistes estan desunits. Toni Carrión (JxCat) va inquirir l’alcalde sobre la seva presència en l’acte de retorn de Puigdemont a l’Arc de Triomf de Barcelona, el 8 d’agost. I l’alcalde va defensar que, malgrat la negativa a reposar una estelada de la qual ha de justificar responsabilitat cada cop que hi ha requeriments per processos electorals, està disposat a penjar una pancarta “en defensa de la llei de l’amnistia” per permetre el retorn de Puigdemont de l’exili, i si passés i fos detingut, davant l’actitud dels tribunals i jutges que no acaten la legislació aprovada per les Corts espanyoles.