Molt moviment per la mobilitat a Terrassa. No és un joc de paraules, sinó una constatació que a l’equip de govern el municipi, des de fa unes setmanes format per Tot per Terrassa i Junts després de la sortida d’ERC adduint com a detonant el canvis de criteri en qüestions de mobilitat, se li acumulen fronts per gestionar al voltant de qüestions relacionades amb el trànsit, les restriccions de vehicles, el transport públic i els aparcaments, vinculades també a un sentiment que no s’escolta prou els veïns. En ple procés per elaborar el pla de mobilitat urbana sostenible que ha de guiar les polítiques al municipi del 2026 al 2031, no paren de sorgir com bolets, ara que n’és temporada, col·lectius veïnals i plataformes que exigeixen ja sigui més valentia en la planificació, solucions concretes a reivindicacions històriques o puntuals o, senzillament, que no hi hagi canvis de rumb i vacil·lacions en decisions ja preses.

La darrera a presentar-se, el passat divendres, va ser la plataforma Terrassa + Sostenible, en un acte amb taula de debat al Centre Excursionista de Terrassa (CET). “Som una plataforma cívica embrionària i apolítica, oberts a diferents sensibilitats i només amb els objectius de sumar i treballar” en positiu, explicava Xavier Ruscalleda, arquitecte i urbanista. No amagaven la inquietud per les darreres informacions del govern per revertir algunes de les mesures que es van posar en marxa fa dos anys dins del projecte la Revolució Verda , iniciat el 2019, com ara deixar passar els cotxes en alguns carrer inclosos fa dos anys en l’ampliació a cinc àrees de l’illa de vianants , com són els carrers Sant Pau, Baldrich i Puig Novell. Ruscalleda admetia que “els canvis espanten als veïns”, però que cap transformació urbana “s’ha acabat tirant enrere” i recordava que les xifres del mateix consistori quan va presentar la Revolució Verda alertaven que cada dia a la ciutat hi havia 200.000 desplaçaments en cotxe de menys de dos quilòmetres i que “72.500 creuaven els carrers del centre”. “No anem en contra de res ni de ningú” i la intenció és “treballar en positiu” i ser una eina “pel bé comú” que serveixi per donar suport a les administracions, reblava l’epidemiòloga Maribel Casas. L’acompanyaven el geògraf i meteoròleg Francesc Mauri, l’estudiant universitària Mia Mora i la comerciant Sílvia Comellas, tots veïns de diversos barris de Terrassa, no només del centre, perquè la problemàtica de la mobilitat s’estén a altres zones. La taula la completava Mònica Ubalde, que no és veïna de Terrassa, però que, com a investigadora que avalua els impactes de les intervencions de planificació urbana en espais públic i de transport sobre el benestar i la salut, va opinar sobre experiències de les superilles de Barcelona i en diversos barris de Londres. El primer que va voler rebatre és que “s’ha demostrat amb dades” que no és cert que tallar el trànsit en un o diversos carrers el volum de vehicles es trasllada en els vials adjacents. Les dificultats d’accés en una zona vianantitzada, segons Ubalde, ja provoca que una part dels vehicles no faci ni l’intent d’accedir-hi.

“No som odiadors dels cotxes”, asseverava Ruscalleda, però reclamava que Terrassa, ara que torna a ser la tercera ciutat catalana en habitants, “ha de tenir un paper important” a donar exemple en la transformació urbana sostenible en la direcció que es mouen altres ciutats europees, afegint-hi que un munt de ciutats catalanes estan fent els deures, com ara Sant Cugat, el Vendrell, Rubí i Vic. Mauri va destacar, en aquest sentit, l’acció de l’alcalde de Pontevedra per reclamar “valents al capdavant” que tirin endavant aquests canvis.

La desaparició de càmeres d’accés per controlar els vehicles, la manca d’un transport públic en condicions, d’unes rondes que desviïn el trànsit de pas, la necessitat d’aparcament dissuasiu a les estacions, la regulació dels vehicles de repartiment de vendes per internet en contraposició a les restriccions dels vehicles de mobilitat personal (bicicletes i patinets) i l’extensió de les illes de vianants als barris, entre d’altres, van sorgir en el debat, i algunes propostes estan recollides en el decàleg que la plataforma vol que acabi debatent-se en el ple municipal.