Barcelona
la requalificació del miniestadi
L'Ajuntament avisa el Barça que no tindrà més beneficis
Rosell va comunicar als representants dels veïns de les Corts abans que a l'alcalde, Jordi Hereu, la renúncia a tirar endavant el pla urbanístic que Laporta va pactar amb els grups del PSC i CiU
Barcelona és i serà culer, però no a qualsevol preu. Aquest és el missatge unànime que ahir van adreçar totes les formacions polítiques de l'Ajuntament a la nova junta del Futbol Club Barcelona (FCB), després d'assabentar-se que la directiva que presideix Sandro Rosell ha demanat per carta a la Generalitat que suspengui l'aprovació de la modificació del pla general metropolità que preveu la requalificació de la parcel·la del Miniestadi, adduint que la hipotètica plusvàlua de 67 milions d'euros que obtindrien amb la conversió a sòl residencial no els compensa davant les càrregues urbanístiques que els imposa el consistori. Tot i que portaveus de l'executiu de Jordi Hereu es van negar ahir a donar per paper mullat el conveni que l'anterior president blaugrana, Joan Laporta, va pactar amb els grups del PSC i CiU, i que també va acabar rebent el suport d'ERC en el ple de l'Ajuntament del maig passat, des de les files socialistes es va admetre que la reordenació dels terrenys del Barça a les Corts, que donava pas a la creació d'un ecobarri on ara s'alça el Miniestadi, ha passat a la història. L'entorn de l'alcalde va parlar de “comprensió” respecte de la decisió dels nous mandataris del FCB i de la possibilitat de “renegociar” alguns aspectes del projecte en tramitació, tot i que també es va assenyalar que el consistori no renunciarà a cap dels set equipaments –un centre d'assistència primària, una escola, un institut, una escola bressol, un centre cívic, una residència per a gent gran i un pavelló poliesportiu amb piscina– que havien d'acompanyar la construcció de 1.625 habitatges, la meitat de protecció oficial.
El problema és que el destí que l'equip de Rosell està planificant per als terrenys a l'entorn del Camp Nou no té res a veure amb l'operació immobiliària amb la qual Laporta pensava finançar la modernització de l'estadi de futbol dissenyada per Norman Foster. Els que no dissimulen les intencions del Barça són els membres de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i d'Entitats de les Corts que, segons van detallar ahir, fa tres setmanes es va reunir amb el responsable de patrimoni del club blaugrana, Jordi Moix, que els va avançar que no tenen intenció de construir cap pis ni d'assumir una requalificació que els comporta haver de pagar 30 milions d'euros per compensar les set hectàrees de sòl d'equipaments esportius que desapareixerien del barri de Sant Ramon. La mateixa explicació va donar la setmana passada Rosell a Hereu en el decurs d'una discreta trobada, a la vegada que Moix es reunia amb el president del grup de CiU, Xavier Trias, que ahir sí que va admetre que el conveni signat amb Laporta “ha entrat en un terreny mort”. El tercer que va avalar el pla, el líder dels republicans, Jordi Portabella, va destacar que fins l'últim moment ells van posar en dubte la viabilitat financera del projecte.
Per part de les forces que s'hi van oposar, el president del grup d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, va proclamar que “la batalla contra la requalificació no està perduda”.
LA FRASE
Ara toca esperar la concreció de l'Espai Barça
Després que la directiva de Rosell hagi oficialitzat l'esperat cop de gràcia al llegat de Laporta, tant a l'Ajuntament com entre els dirigents veïnals de les Corts s'espera amb expectació que la nova junta presenti el seu projecte pels entorns del Camp Nou, que ha batejat com a Espai Barça. Membres del govern d'Hereu asseguren que la incògnita es revelarà d'aquí a uns tres mesos, mentre que Trias i Portabella van advocar ahir per no obrir un altre procés negociador fins després de les eleccions municipals del maig vinent. En espera que prengui forma el compromís dels nous dirigents del FCB d'oferir més serveis als socis i de no vendre patrimoni, dels contactes mantinguts per Moix en els últims dies ha transcendit que del pla aprovat pel consistori només sobreviuria l'hotel de 15.000 metres quadrats de sostre en una cantonada de la parcel·la del Camp Nou i el propòsit d'eliminar les tanques que ara l'envolten. El Miniestadi aniria a terra, però per tornar a construir un segon camp de futbol per a l'equip filial. El FCB també vol alçar un nou pavelló poliesportiu que substitueixi l'obsolet Palau Blaugrana. La gran novetat és la voluntat de disposar d'una residència d'estudiants per a una futura escola de jugadors i entrenadors de futbol.