torredembarra
urbanisme
El TSJC anul·la el pla per construir a Muntanyans II perquè és zona inundable
Dóna la raó a la plataforma i assegura que els estudis, i fins i tot l'ACA, diuen que presenta risc d'inundació
S'hi preveien 500 habitatges davant del mar
Sentència històrica per a la preservació de la costa catalana. La secció tercera de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat “nul de ple dret” el pla parcial 4B Platja dels Muntanyans II de Torredembarra, aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Tarragona el juny del 2006, i que preveia construir més de 500 habitatges, repartits en 70.000 metres quadrats de sostre edificable, en un dels darrers punts verges del litoral del Tarragonès. El jutge estima així el recurs de la plataforma Salvem els Muntanyans, que en el seu dia havia rebutjat el Departament de Política Territorial per silenci administratiu, i considera que la zona presenta “un important risc d'inundació”, com indiquen els estudis encarregats a enginyers i hidrogeòlegs, i com reconeixia fins i tot l'Agència Catalana de l'Aigua en el seu informe favorable a la urbanització, on reclamava que es prohibís l'estacionament en tres dels carrers per evitar que els vehicles fossin arrossegats per possibles avingudes, per la qual cosa el pla ja havia hagut de preveure murs perimetrals per contenir l'aigua. El TSJC recorda la “clara i taxativa prohibició” d'urbanitzar i edificar en zones inundables que fixa la llei d'urbanisme del 2002, i assegura que Muntanyans II ho vulnera, ja que “de cap manera resulta acceptable la solució adoptada dels anomenats vials riera”.
El tribunal, això sí, desestima la impugnació del pla general de Torredembarra que es derivava indirectament del recurs de la plataforma, per tal que es revoqués la catalogació dels terrenys com a zona inundable. En aquest cas, el jutge no veu provat que constitueixin un connector biològic, ni que la planificació afecti negativament l'espai natural.
Causa penal pendent
El portaveu de Salvem els Muntanyans, Jordi Vázquez, es felicitava ahir per la sentència, que els dóna la raó “després d'una lluita de set anys”, en la qual lamentava que s'han trobat sols. “És increïble i indignant que cap partit polític ens hagi ajudat, quan el projecte representava un perill per a la vida de les persones i els seus béns”, lamentava. La sentència, de fet, admet recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, si bé Vázquez creu que, veient la fermesa del TSJC i els estudis al·ludits, “és gairebé impossible que prosperi”, tot i que hi estaran amatents. La plataforma, que “haurà acabat la feina” si no hi ha cap recurs, entendria que en presentés la promotora, però no el govern, “perquè el que hauria de fer la Generalitat és establir responsabilitats per veure qui va fer un informe favorable”. En aquest sentit, de fet, hi ha pendent una causa penal contra l'ACA, després que l'Audiència de Tarragona hagi acceptat a tràmit la denúncia d'un particular, Silvestre Morros, i la fiscalia hagi demanat que s'investigui.
LA XIFRA
L'Ajuntament tem una indemnització milionària
L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha fet una doble interpretació de la sentència, tot i que ahir al migdia explicava que l'Ajuntament encara no l'havia rebuda. Masagué està “encantat” amb la prohibició que es construeixi a Muntanyans, que ja va defensar en l'anterior mandat “per preservar un dels pocs paratges pendents d'urbanitzar a Catalunya”. Això sí, està preocupat per l'abast econòmic del dictamen, ja que admet que Inmobiliaria Vegas de Guadaira SL, propietària dels terrenys, “no té cap culpa del procés, té els seus drets d'edificació i algú l'haurà d'indemnitzar”. Un algú amb qui espera que no hagi de ser copartícip, ja que segons ell la darrera taxació valora els drets i els terrenys en 109 milions d'euros. “L'Ajuntament no pot pagar durant 15 anys l'error urbanístic d'un govern anterior”, argumentava, en una xifra en què entén que s'hauria d'afegir, si la sentència és ferma, el desmantellament dels carrers i serveis ja construïts, com també demana la plataforma. L'alcalde ja va voler convèncer fa un parell d'anys l'empresa de traslladar els drets d'edificació a un altre punt per compensar-la, però el coeficient corrector, en trobar-se els originals a primera línia de mar, feia que se li haguessin d'oferir més de 100.000 metres quadrats de sostre edificable, que no es van trobar, en condicions acceptables, enlloc més del terme. En vista d'això, Masagué fins i tot va suggerir a Urbanisme la possibilitat de dur els drets a algun municipi veí, si bé el govern no hi va accedir. Ara ho hauran de tornar a mirar tot.
