Un any decisiu per conservar les hortes de Banyoles
La redacció del planejament de Sota Monestir ha començat amb un procés participatiu
A la ciutat no es discuteix que, en major o menor mesura, s'han de conservar els horts i els recs
L'Ajuntament de Banyoles s'ha proposat ordenar una vegada per totes en aquest mandat la zona anomenada de Sota Monestir, una àrea de 25 hectàrees repartida entre 114 propietaris, situada entre el nucli antic i els barris de Canaleta i de Can Puig, que té una gran importància per a la ciutat, atès que s'hi han conservat una part dels horts i els recs originaris de l'edat mitjana. Probablement és, junt amb l'estany, el paisatge que dóna personalitat al municipi.
Urbanitzable
Es tracta d'un patrimoni –natural, històric i cultural, però també sentimental– que ha sobreviscut malgrat que en el pla general vigent (del 1984) Sota Monestir està classificat d'urbanitzable i a pesar dels intents de desenvolupar-ho, que mai s'han concretat. El concepte de partida a l'hora de redactar el pla –han explicat des de l'Ajuntament– és fer compatibles la construcció d'habitatges, la preservació dels horts i els recs, i la connexió viària de Can Puig i Canaleta amb el centre. L'objectiu és haver completat el procés participatiu aquest any i disposar del document definitiu a final d'aquest mandat, junt amb el nou pla general.
Unanimitat
Tot i que amb diferències de matisos, a Banyoles hi ha unanimitat a l'hora de considerar que els horts i els recs s'han de conservar. Això va quedar palès quan el 2009 l'Ajuntament va al·legar al projecte del pla director urbanístic comarcal (PDU) reclamant que s'hi preveiés la protecció de la zona, cosa que no s'incloïa en la primera proposta del pla. Va ser una decisió en sintonia amb les iniciatives de grups polítics i entitats que s'havien produït els anys anteriors, com ara la constitució d'una plataforma per salvaguardar aquell patrimoni.
“Ara que no hi ha pressió creiem que és el moment d'afrontar l'ordenació”, han assenyalat des de l'equip de govern (CiU i el regidor no adscrit Jordi Bosch Barraca) referint-se al fet que, arran de la situació econòmica, el sector immobiliari no té pressa per construir. En aquest context de calma aparent, l'Ajuntament ha encarregat a l'equip de l'arquitecte olotí Esteve Corominas una proposta bàsica, a partir de la qual s'hi puguin afegir les aportacions dels ciutadans. A grans trets, la idea de Corominas és dividir Sota Monestir en tres grans àrees: al nord, s'hi conservarien horts i cases amb horts; a la part central, a l'entorn de la carretera de Vilavenut, s'hi concentrarien habitatges i comerços, vertebrats per un vial que enllaçaria el centre amb els barris de Canaleta i Can Puig; i el sud, a la part més pròxim al polígon de la Farga, es reservaria per a tallers i indústries. D'altra banda, un vial creuaria la zona de nord a sud, mentre que la riera Canaleta –el corrent d'aigua que travessa Sota Monestir també de nord a sud– es convertiria en un corredor biològic en forma de parc urbà.
La proposta s'ha explicat als ciutadans en dues reunions. Com era de preveure, en les trobades s'ha evidenciat que, al marge del desig majoritari de conservar horts i recs, hi ha opinions per a tots els gustos: des dels que pràcticament ho deixarien tal com està ara fins als que hi voldrien més habitatges, passant pels que veuen insuficient la protecció de la riera Canaleta o es mostren preocupats per la possible pèrdua de valor de les seves finques. Algunes de les intervencions van posar sobre la taula una pregunta molt aplaudida pels participants: cal preveure més habitatges en una ciutat que en té centenars de buits? Pel que fa a grups polítics, el plantejament més allunyat de la proposta inicial és el de la CUP. Tal com havien explicat durant la campanya electoral, en un butlletí editat fa poc insisteixen a reclamar que es conservin bona part de les hortes en un parc agrari en què també hi hagi la xarxa de recs. D'altra banda, aquesta i la resta de formacions de l'oposició del consistori (Junts per Banyoles i ICV) s'han queixat que l'ordenació de Sota Monestir no es tracti conjuntament amb l'elaboració del nou pla general. L'equip de govern sosté que si no es fa així és perquè és la peça més complexa del planejament de la ciutat i considera que cal un tractament específic.
Un quart de segle resistint
Ramon EstébanLa política urbanística, poc curosa, que caracteritzava els ajuntaments franquistes no va matar les hortes de Sota Monestir. En canvi, els primers consistoris democràtics van sentenciar-les a mort amb el pla general del 1984, en què es va qualificar aquell espai de sòl urbanitzable. Només una regidora, la del PSUC, s'hi va oposar.
El 1998 es registra el primer intent d'urbanitzar-ne una part, cosa que no s'arriba a fer perquè la comissió d'Urbanisme ho va rebutjar precisament perquè no es protegia prou l'entorn. El 2004, l'Ajuntament n'intenta de nou el desenvolupament d'un sector (l'anomenada UP8) i n'inicia els tràmits. Dos anys després, però, la comissió d'Urbanisme torna a impedir que prosperi. La decisió d'Urbanisme coincideix amb l'inici d'una campanya popular per promoure la conservació d'aquell espai i es constitueix la Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles. Liderada per l'entitat naturalista Limnos, la plataforma reuniria en poc temps unes 700 signatures.
En aquest context, el 2006 la Generalitat proposa que es construeixi a Sota Monestir una àrea residencial estratègica (ARE), a la qual el consistori s'oposa, fent que el projecte es descarti. El 2009, el pla director comarcal manté Sota Monestir com a urbanitzable. Això provoca l'al·legació en contra de 21 entitats i del mateix Ajuntament.
Reunions amb els propietaris
Després de les dues reunions informatives obertes als ciutadans en general celebrades al mes de desembre –i que van concentrar centenars de persones– el procés participatiu consistirà en trobades de l'Ajuntament amb els propietaris. “M'hi posaré passat festes”, ha avançat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Miquel Vilanova (CiU). Li espera una feinada, si tenim en compte, d'una banda, que Sota Monestir té 114 propietaris diferents i, d'una altra, que les finques tenen usos i construccions molt diverses: horts, cases, tallers... i de superfícies de mida també molt variades, tot i que abunden les d'entre 3.000 i 4.000 m², segons fonts municipals. “La impressió que tinc –ha explicat Vilanova– és que la majoria estan interessats que hi puguin fer alguna cosa.” Forçosament hi haurà gent que no podrà construir-hi, si s'acaben salvaguardant les hortes. “És clar que aquest planejament serà un trencaclosques”, assumeix Vilanova.
De Guèmol no se'n parla tant
Menys coneguts, els horts de la zona de Guèmol, situats a la banda de ponent del terme de Banyoles, també podrien desaparèixer a mitjà termini, atès que –com Sota Monestir– el pla general qualifica la zona de sòl urbanitzable. Aquests horts ocupen una superfície d'unes 7 hectàrees, entre l'església de Guèmol, l'institut Pla de l'Estany i Miànigues, ja al terme municipal de Porqueres. El seu interès des del punt de vista natural i paisatgístic no es posa en dubte, i, de fet, l'Agenda 21 de Banyoles, elaborada el 2004, especifica que cal protegir-los, tot i que no s'hi considera que calgui variar la classificació de zona urbanitzable. La redacció del nou pla general serà una bona oportunitat per canviar la classificació, creuen a l'entitat naturalista Limnos. “Per descomptat, nosaltres ho demanarem”, afirma el seu portaveu, Moisès Jordi. A diferència de Sota Monestir, però, no es té constància que fins ara hi hagi hagut intents d'urbanitzar aquesta àrea.
