L'any 2018 caduca el permís de 53 edificis que són davant de mar
Un total de 53 edificacions de la Costa Brava tenen una concessió de l'Estat per mantenir-se en zona de domini públic maritimoterrestre tot i que la llei de costes, del 1988, no ho permet. La norma va donar concessions de trenta anys –en algun cas, prorrogables a trenta més– per mantenir l'obra davant de mar, però després els edificis s'hauran de tirar a terra. Entre aquestes edificacions hi ha la piscina de l'hotel Voramar de l'Escala, que està situada a la platja. També unes quantes terrasses de Cadaqués, que van tenir problemes amb Costes a finals dels noranta perquè semblava que havien de marxar d'on són. Al final tot va quedar en un rumor, malgrat que es van recollir 10.000 signatures en favor seu.
Els elements que es posen en zona de domini públic maritimoterrestre sense que tinguin autorització de Costes hi són il·legalment. Precisament, això ha passat amb el monument a la Cobla de l'Escala, que serà traslladat pròximament. Ara la incògnita és com quedarà tot després que la Generalitat n'hagi assumit la gestió.
La delimitació de la zona maritimoterrestre, que el servei de Costes calcula que ja ha fet en un 95% de la Costa Brava, ha afectat diversos càmpings, entre els quals n'hi ha de Castelló d'Empúries, on a més estan afectats per l'ampliació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En aquest cas, els afecta sobretot l'atermenament que es va fer quilòmetres amunt a la Muga. Aquesta delimitació també s'ha fet al riu Fluvià, i al rec Sirvent, així com al Teri a les basses d'en Coll, i a la Tordera. On va provocar més polèmica, l'atermenament, va ser a Santa Margarida de Roses i a Empuriabrava, a Castelló d'Empúries.
A Blanes hi ha un conflicte obert entre quatre càmpings i l'Estat per la voluntat d'eixamplar la línia maritimoterrestre i convertir part dels càmpings en zona de domini públic.
(Informació de Jordi Colomer, Albert Vilar, Òscar Pinilla i Mar Vicente.)
El passeig de sa Tuna
albert vilarEl Ministeri de Medi Ambient ha aturat el projecte de remodelació del passeig de sa Tuna, a Begur, ja que s'ha acordat amb l'Ajuntament modificar-lo per poder-ne mantenir l'amplada actual. El projecte inicial preveia una retallada de l'amplada del passeig de dos metres i mig per guanya zona de platja. Ara, el passeig es mantindrà com fins ara, però al mateix temps es guanyaran, més o menys, els metres quadrats de platja previstos inicialment. Això serà possible, segons va explicar l'alcalde de Begur, Joan Català, amb l'eliminació de l'estació de bombament que hi ha en un lateral de la platja i amb una reducció de la rampa d'accés a la platja. «Es guanyaran uns cent metres quadrats de platja», va afirmar Joan Català. L'alcalde va explicar que el projecte, que ara es refà, es reprendrà amb les noves directrius amb vista a la tardor vinent.
Les terrasses de Tamariu
albert vilar
L'Ajuntament de Palafrugell fa temps que batalla amb el servei de Costes de l'Estat per aconseguir que les terrasses dels establiments del passeig marítim de Tamariu no s'hagin de desmantellar, mirant d'establir criteris nous sobre l'ocupació de l'espai públic. I ara, aprofitant el traspàs de la gestió de l'Estat a la Generalitat, l'Ajuntament ha fet la petició al nou organisme. La petició acordada pel govern aquest gener es concreta a demanar que les activitats i els establiments turístics –hotels, restaurants, establiments de promoció turística i d'altre interès– tinguin una concessió administrativa amb caràcter anual, ja que funcionen durant tot l'any. La proposta es va fer per a nou locals de Tamariu, però la proposta s'ha ampliat a establiments dels altres dos nuclis costaners de Palafrugell. Concretament, sis de Calella de Palafrugell i un de Llafranc.
