el futur del Passeig de Sabadell
Refer el Passeig o recuperar la plaça?
L'arqueòleg Albert Roig defensa que l'espai recuperi el caràcter de gran plaça central de la ciutat
El debat ciutadà Construïm el Passeig va començar pels orígens. L'arqueòleg i historiador sabadellenc Albert Roig va condensar –en una conferència titulada Entre la plaça Major i el Passeig, a la recerca d'un espai perdut– la història de l'espai, llavor i pinyol del desenvolupament urbanístic de la ciutat. Se'n va dir plaça Major des del segle XI, i en partien els carrers radials que encara avui testimonien l'origen medieval de Sabadell, similar al de poblacions com Vic, Granollers o Balaguer.
Roig va recordar el caràcter comercial de l'espai, envoltat ja fa segles pels tallers d'artesans, botiguers o l'antic hostal de la vila. L'espai era més reduït que en l'actualitat, ja que el tram inicial de la Rambla i la plaça Doctor Robert estaven ocupats per antigues edificacions, i el passeig Manresa era un carreró esquifit, de concepció similar al carrer de la Rosa. Enmig de l'estretor, la gran plaça diàfana esdevenia el saló de la ciutat. I també el rebost, ja que fins al 1930 s'hi instal·laven les paradetes ambulants d'aliments i queviures que l'arquitecte Josep Renom va aplegar al seu mercat central, a l'aleshores esplanada perifèrica de l'anomenat camp de la sang –antic lloc d'execucions.
L'arqueòleg va amanir la seva intervenció amb les imatges més antigues de la plaça Major que es conserven a l'Arxiu Històric –datades dels anys 1884, principis del segle XX i un dels últims dies de mercat al carrer, el 1930. Encara s'hi apreciava la font central d'on manava, gràcies als privilegis medievals, l'aigua de la font Rossella de Terrassa. Roig fa temps que rumia com s'hauria de fer la que, per ell, serà «una de les intervencions més importants que es faran a la ciutat», la recuperació d'un espai característic que es va «perdre i desmuntar» entre el 1948 i els primers seixanta. La reforma va incloure el passeig Manresa, que es va eixamplar per articular l'eix central sabadellenc amb un criteri, segons Roig, de «modernitat mal entesa que va trinxar el centre».
Retorn als orígens
«Som l'única ciutat de Catalunya que s'ha quedat sense la seva plaça Major, el seu nucli fundacional», lamentava l'historiador, que aspira que el passeig recuperi –almenys parcialment– la seva «funció bàsica originària». Davant les més de 200 persones que el van escoltar al casal Pere Quart, «tampoc es tractava de defensar una proposta pròpia», argumentava després de l'acte. Però Roig és del parer que en l'espai haurien de tenir prioritat els vianants i s'hauria de restringir al màxim el trànsit rodat. Sona a utopia, però recorda que el centre de Terrassa no és transitable, de la mateixa manera que a Barcelona tampoc no es pot circular pel nucli antic, entre la Rambla i la Via Laietana, sense que la zona hagi perdut vitalitat. Els cotxes, pensa, haurien de circular pels carrers Sant Joan i Doctor Puig –de pujada– i pels carrers de Gràcia i el Mercat –de baixada.
I què se'n faria, dels autobusos? Roig planteja que se substitueixin per vehicles més petits quan el metro enllaci el centre amb la Creu Alta i la zona nord. Malgrat tot, és conscient que el procés de debat es diu construïm el Passeig i no pas recuperem la plaça Major. El debat dirà, però mentrestant llança una idea al govern municipal: «Un cop estiguin definides les línies mestres, es podria fer un concurs internacional de propostes arquitectòniques», explica. I afegeix que els cinc o sis avantprojectes escollits es podrien exposar a la Casa Duran, amb experiències aplicades en altres municipis i la història conceptual de la vella plaça Major.
